El Club Cinema Castellar Vallès va impulsar l’any 2021, amb la col·laboració del Centre d’Estudis de Castellar – Arxiu d’Història, un projecte de recerca sobre la història del cinema a la vila. L’estudi tenia com a punt de partida el material d’una exposició titulada “Dies de cine” que l’any 2011 es va fer en el marc de la Mostra de Cinema de Castellar del Vallès al voltant dels espais de la població que havien acollit projeccions de cinema al llarg de la història.

Partint d’aquí, un equip de voluntaris del cineclub, coordinat per la historiadora Galia Castelló i el periodista Àlex Portolés, ambdós membres de junta del cineclub, van iniciar un doble treball de recerca: d’una banda, de tipus documental, per tal de trobar continguts vinculats al setè art a Castellar; de l’altra, de tipus oral, amb testimonis que poguessin fer memòria sobre els seus records i impressions al voltant de la repercussió que el cinema ha pogut tenir en diverses etapes de la història a la vila.

Durant prop de sis mesos, l’esforç de compilació de material va permetre la recopilació d’una quantitat ingent de documentació vinculada al cinema a Castellar del Vallès: més de 6.000 documents, entre articles de premsa, fragments de revistes i llibres, programes de cinema, cartelleres setmanals, programes de Festa Major i documentació administrativa dels diferents cinemes i del cineclub dels anys 60.

A partir d’aquest recull, es va iniciar la redacció en diversos capítols de la història del cinema a Castellar del Vallès, dos dels quals ja han estat publicats a la revista del Centre d’Estudis de Castellar “Plaça Vella”, concretament al núm. 62 editat a finals de 2021:

1. Les primeres sales de cinema a Castellar del Vallès (1900-1945)

2. La vida cultural cinematogràfica a Castellar del Vallès (1933-1945)

Es poden consultar a: https://raco.cat/index.php/placavella

Resten pendents de redacció els següents capítols:

3. El cinema a les sales Califòrnia (1945-1990) i al Centre Parroquial (1953-1972).

4. El cineclub dels anys 60 i 70.

5. El cinema amateur a Castellar del Vallès (1910-1980)

6. Els professionals castellarencs del cinema.

7. La travessa del desert fins a la creació de la Mostra de Cinema BRAM! i el renaixement del cineclub (1990-2020)

8. El cinema escolar (de 1970 a l’actualitat).

L’acord amb el Centre d’Estudis de Castellar és que els capítols pendents es puguin anar publicant en noves edicions de la revista.

Itinerari guiat

També fruit d’aquest treball, s’ha creat un itinerari guiat per tot els espais que van acollir projeccions de cinema a Castellar del Vallès: Cal Tort, l’Ateneu, La Rabassada, el Cafè Cinema Mundial, el Cinema Excelsior (antic Patronat de Sant Josep), el Centre Parroquial, l’Ateneu i el Cinema Califòrnia.

Durant tota la ruta es mostra material gràfic relacionat amb el cinema, des de fotografies dels espaisque van acollir projeccions, fins a programes de cinema, plànols de les sales i fotos dels personatges clau per a l’impuls de la difusió del setè art al poble.

El cinema a Castellar es va iniciar els primers anys del segle XX al pati del cafè de la Ruixadora. Des del seus inicis va tenir una bona acollida pels vilatans i una bona mostra va ser que sempre van funcionar un o dos espais dedicats al cinema a una vila que durant la primera meitat del segle XX no va superar els 4.000 habitants. Els primers locals eren més improvisats, però de seguida es van anar perfeccionant d’acord als requeriments del cinema sonor i per a la comoditat del públic. Entre els anys 10 i fins a 1945, es van fer sessions de cinema a La Rabassada, l’Ateneu, el Cafè Cinema Mundial (ara edifci d’El Coral) i el Patronat Obrer de Sant Josep, després anomenat Excelsior.

L’any 1945 va néixer el mític cinema Califòrnia, amb una capacitat inicial per a 832 localitats que 20 anys després es va ampliar fins arribar a les 1.200 butaques. Aquest espai va viure els anys més daurats del cinema de Hollywood, va veure-hi néixer el primer cineclub de la població i va conviure durant uns anys amb les projeccions del Centre Parroquial, un espai més modest adreçat sobretot al públic familiar. En els seus darrers anys de vida, ja als anys 80, el cinema va quedar integrat dins un complex d’oci que incloïa un cafè estrenat als anys 60 i una discoteca que es va posar en marxa a finals dels anys 70. L’abril de 1991 l’edifici del Califòrnia es va enderrocar.

Anterior
Següent