Des de les primeres dècades d’existència del cinema va haver gent que el va considerar com una enorme finestra oberta al coneixement i al gaudi. Tant en barris obrers que buscaven la protecció que l’educació podia facilitar en un món sense miraments socials, com en societats burgeses que cercaven l’alta cultura en allò que havia nascut com a espectacle de fira, comencen aleshores a sortir per tot el món grups de persones que s’associen per projectar films i discutir sobre ells o a partir d’ells. Així van néixer –i de fet continuen naixent avui en dia- els cineclubs.
Segur que els més grans recorden uns temps en els que els cineclubs eren un dels pocs àmbits on discutir sobre tot un món que semblava vedat, per tal d’intentar canviar les coses. Però és que avui en dia hi ha també molta gent que te al cineclub de la seva ciutat com el mitjà a la seva disposició per veure bon cinema en pantalla gran. Més d’una cinquantena d’aquests cineclubs formen part de la Federació Catalana de Cineclubs, a la que, per celebrar el seus 40 anys de vida -el que és el mateix que celebrar el fenomen del cineclubisme, paratge de tantes experiències personalment iniciàtiques i socialment col·lectives-, es va dedicar aquesta exposició.
Una forma d’atiar la flama que continua cremant.
Juan Manuel García Ferrer – Comissari de l’exposició
Fes un mail a fcc@federaciocatalanacineclubs.cat i et donarem tots els detalls. Aquesta expo és totalment gratuïta pels cineclubs federats. Ha estat produïda per la Filmoteca de Catalunya.
