Revisava el meu escric de l’any passat i la paraula que més vaig fer servir per a definir l’Escola d’estiu 2022 va ser “compartir”. Voldria recuperar-la i posar-la de nou en aquestes línies, si m’ho permeteu, però aquest cop en majúscules: COMPARTIR. Vam compartir i respirar cinema cada minut del temps que vam passar junts i això és un aspecte que hem de consolidar de cara a properes edicions i que sens dubte ens caracteritza i posa en valor tant els continguts del programa com la participació. Volia omplir-me la boca amb aquesta paraula però necessitava una de nova per a no resultar reiterativa i per a definir l’edició d’enguany amb una mica més de precisió. En la meva recerca sortien moltes paraules: diversió, aprenentatge, oralitat, intercanvi, converses enriquidores, curtmetratges, ombres xineses, passejades, mosquits, fins i tot, i al final crec que he donat amb la paraula que en el meu parer m’ajuda a definir-la millor. Parlo d’IMPLICACIÓ, i ja la poso directament en majúscules perquè sense les ganes i predisposició dels participants i dels talleristes hauria estat impossible assolir l’èxit que creiem hem assolit amb aquesta segona edició i que augura un gran futur a la proposta. Tothom va donar el millor de si mateixos en cada activitat que vam proposar i van estar al 100% en els tallers. Van fer que tant la Neus Ballús i en Lluis Miñarro en les passejades es sentissin com a casa i conversessin amb nosaltres relaxats des del minut zero. Ells van marxar contents després de compartir passejada i dinar amb nosaltres i estic convençuda que tothom va marxar feliç i amb moltes ganes de repetir. Vull donar les gràcies als convidats, als talleristes, als col·laboradors, als treballadors de la FCC que han treballat molt per a que tot sortís bé i a les treballadores de la Rectoria de Vallcàrquera que un any més ens han tractat i cuidat de meravella.

La segona edició de l’Escola d’estiu ha estat un èxit, ens ho hem passat molt bé. Hem compartit bones converses. Hem viscut experiències úniques reescrivint El padrino. Hem treballat en equip i ens hem posat d’acord de seguida! I una darrera cosa que em té meravellada, hem descobert grans talents en potència dels que ben segur en sentirem a parlar…

Només volia fer aquestes línies d’agraïment i ara us deixo amb la crònica detallada que ha fet en Pablo Sancho.

Us esperem l’any que ve!

Emma Fernández, Presidenta de la Federació Catalana de Cineclubs

LA CRÒNICA

Després de la bona experiència de la primera edició de l’Escola d’Estiu, els passats 30 de juny i 1 i 2 de juliol la Federació Catalana de Cineclubs va organitzar una segona edició amb novetats i més assistents. La casa de colònies de la Rectoria de Vallcàrquera, al municipi de El Figaró (Vallés Oriental), va tornar a acollir als participants, vint enguany, superant la xifra d’inscrits en 2022, demostrant que aquesta proposta, un dels projectes més ambiciosos que la Federació ha realitzat en els darrers temps, genera un interès creixent i va camí de la consolidació.

Com l’any passat, el divendres ens va donar la benvinguda amb una lleu pluja i una possibilitat de tempesta que mai va arribar a explotar. És per això que mentre els assistents s’organitzaven en habitacions per parelles, s’instal·lava el nou equip de projecció (pantalla de 3×2 metres, altaveus i projector) sota teulada.

Havent sopat i fetes les presentacions de rigor per identificar qui es qui, va ser el torn de triar quina pel·lícula veuríem la primera nit per tal de poder conversar sobre ella en acabar. Les tres propostes inicials van ser descavalcades per una proposta suggerent: Proof, un film australià estrenat l’any 1991 i òpera prima de la directora Jocelyn Moorhouse. Protagonitzada per Hugo Weaving i un joveníssim Russell Crowe, el film ens parla d’un fotògraf cec que manté una difícil relació amb les dones.

Per alguns la nit no va acabar amb el The End de la pel·lícula, i sota un cel ja clar i ple d’estrelles es van viure els primers debats cinèfils que es van allargar fins ben entrada la matinada.

Dissabte al matí, tot havent esmorzat, la directora Neus Ballús arribava a la casa de colònies preparada per a la primera de les caminades cinèfiles d’enguany, un format sempre ben rebut pels convidats (Judith Colell i Quim Casas en 2022). Amb la Neus vam recordar els seus inicis, i com el Cineclub AC Granollers projectava els seus primers treballs quan encara quedaven uns anys per dirigir ‘La plaga’; vam parlar l’especial mètode de treball que va fer servir per dirigir ‘Sis dies corrents’, que li va portar cinc anys de feina, i de propers projectes, com un curtmetratge filmat a la costa de Vilanova i la Geltrú sobre balenes.

Després del dinar i una petita becaina, va ser el torn del primer taller: fer un curtmetratge amb cinc condicions, un taller de cinema en forma de joc. Dos equips, tutelats per Anna Lati i Noel Puigdollers, responsables del taller, i cinc condicions:

1. S’ha de filmar un curt en el temps determinat (3 hores)
2. Ha de ser una adaptació o estar inspirat en el guió proporcionat (un diàleg de Solo ante el peligro)
3. Ha d’adaptarse al gènere cinematogràfic de la maleta misteriosa (western o noir)
4. Ha d’incloure un objecte de la bossa escollit a l’atzar
5. Aquesta condició es revelava a mig rodatge i era una dificultat enviada per l’equip rival. En un cas va ser incloure un truc Mèlies i l’altre havia d’incloure la frase “El platillo volante ha aterrizado”

El resultat del taller, que es va poder veure a la nit un cop editats els curts durant el sopar, van ser dos treballs memorables (més pel divertimento de filmar-los que per la seva qualitat) titulats ‘Duel a la caserna sud’ i ‘Mullholand Noir’.

A la nit, va ser el torn d’una projecció en 16mm, un format analògic i cada cop més difícil de veure i trobar. Amb la nit als nostres caps, va ser el moment adequat per seure a la fresca i gaudir de la projecció en cel·luloide. La comèdia ‘El botones’, de 1960, és l’òpera prima com a director del còmic Jerry Lewis, i és un gran exemple de la infinitat de recursos còmics dels que disposava l’actor, amb gags mil vegades vistos seixanta anys després però que van tenir tot, o gaire be tots, el seu origen en aquesta fresca i divertidíssima comèdia.
En acabar, i com dèiem, es van projectar els curts filmats durant la tarda, i la tertúlia es va allargar per alguns fins la matinada.

Tot i que la nit de dissabte a diumenge va acabar tard per alguns, l’esmorzar de diumenge no es va fer esperar doncs en acabar tocava sortir a caminar pels camins del Montseny amb Lluís Miñarro. Productor i director, amb ell van compartir caminada i experiències cinèfiles, que involucren a personatges tant diversos com la baronessa Thyssen, Apichatpong Weerasethakul, Manoel de Oliveira, Isabel Coixet i el rei Amadeu de Savoia. Una conversa distesa i divertida que es va allargar fins el dinar, a on també ens va voler acompanyar.

Tot just havent dinat, i amb puntualitat britànica, l’Artur Díaz ens va preparar un taller original i divertit: El Padrino en ombres xineses. Aquesta activitat, dividida en tres grups, consistia en reproduir escenes mítiques de la encara més mítica pel·lícula de Francis Ford Coppola. El que semblava impossible de reproduir a un mínim de dignitat, es va aconseguir, i fins i tot vam tenir temps de donar-li una volta a algunes d’aquestes escenes i improvisar nous diàlegs i accions que canviaven, en algun cas totalment, el final de l’escena.

I un cop acabat el taller, la segona edició de l’Escola d’Estiu arribava a la seva fi amb la certesa de que l’any vinent ens tornarem a trobar per continuar sumant amistats, experiències, llistat de pel·lícules pendents i coneixements.

Van participar en l’Escola d’Estiu 2023 María Graciela Arce, Patricia Astorga, Jordi Batet, María Bravo, Emma Fernández, Fran Fernández, Jesús Galindo, Mireia Iniesta, Anna Lati, Josep Maria Margalida, Antoni Mas, Mercè Mendi, Laura Porter, Martí Porter, Àlex Portolés, Noel Puigdollers, Cristina Santacreu i Jordi Sardiña, i els treballadors de la FCC Olga Iglesias i Pablo Sancho. A més, van participar en algunes avtivitats els cineclubistes Quim Crusellas, Mireia Fernández i Jordina Medallla.

*L’Escola d’Estiu de la Federació Catalana de Cineclubs és un projecte que compta amb el suport de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Aquí podeu trobar les 265 imatges i 13 vídeos que registren la nostra 2a Escola d’estiu