Notícies,Uncategorized
Crònica de la primera Escola d’Estiu de la FCC
Compartir la passió del cinema
Compartir la passió pel cinema ha estat sens dubte el leitmotiv de la primera edició de l’Escola d’estiu. La FCC va enfocar des del primer moment aquestes jornades com un lloc de trobada per a cineclubistes i persones afins al món cineclubista des d’un punt de vista lúdic però sense perdre de vista la formació. Teníem molt clar que l’accent s’havia de posar en l’intercanvi, en l’aprenentatge mutu, en l’enriquiment intergeneracional i en donar a la paraula el tempo necessari per a la reflexió i per a la discussió, sempre ben entesa. Tot això va tenir lloc aquests dies, vam xerrar molt, moltíssim, sempre de cinema, a tot arreu, a tot hora, amb el convidats, la Judit Colell i en Quim Casas que van ser absolutament generosos amb nosaltres, durant els tallers, fent empalmes i cianotipies, i en els temps morts, sempre! Tinc la sensació que es va crear el clima propici per parlar sense embuts i prejudicis del cinema que ens apassiona, del cinema que “odiem” i dels vincles més íntims que cada un de nosaltres manté amb el cinema i aquesta conjunció no sempre és fàcil d’assolir i nosaltres ho vam aconseguir. Per això vull agrair a tots els participants la seva generositat, implicació i predisposició en fer que aquest dies fossin un èxit. Ah! i vam veure pel.lis, alguna esbojarrada, alguna altra gore, i fins i tot un clàssic del terror que malauradament ha perdut la capacitat de fer por. I les vam gaudir totes, cada una en el seu estil, i, per sobre de tot, vam participar en allò tan bonic que és l’experiència compartida.
Espero retrobar-vos aviat, segurament veient una de Sam Fuller…
Emma Fernández, presidenta de la Federació catalana de cineclubs
Crònica de les activitats de l’Escola d’Estiu 2022
Enguany la Federació Catalana de Cineclubs ha celebrat la primera edició de l’Escola d’Estiu, un dels projectes més ambiciosos que la Federació ha realitzat en els darrers anys. La casa de colònies de la Rectoria de Vallcàrquera, al municipi d’El Figaró (Vallés Oriental), va acollir els 16 participants d’aquesta edició que esperem sigui la primera de moltes.
Una lleu pluja ens va donar la benvinguda durant la tarda del 29 de juliol, mentre els assistents començaven a arribar a la casa i a organitzar-se per habitacions abans de sopar.
Havent sopat, va ser el torn de triar la pel·lícula gamberra que amenitzaria la primera de les tres nits que passaríem plegats. Una pel·lícula que ens permetés desinhibir-nos i fer-nos perdre la vergonya entre comentaris i somriures. Entre les diferents opcions plantejades, la més votada va ser el clàssic Aterriza como puedas. El film, estrenat l’any 1980, conserva avui dia tota la seva irreverència, i és un d’aquells títols que, com se sol dir darrerament, seria impossible fer avui dia.
Per alguns la nit no va acabar amb el The End de la pel·lícula, i sota un cel ja clar i ple d’estrelles es van viure els primers debats cinèfils que es van allargar fins ben entrada la matinada.
Caminada amb Judith Colell
Dissabte al matí, mentre acabàvem d’esmorzar, la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català i directora Judith Colell arribava a la casa de colònies preparada per a la primera de les caminades cinèfiles. Amb ella vam compartir bona part del matí passejant pel Montseny mentre ens explicava anècdotes del rodatge del seu darrer film 15 horas a la República Dominicana, ens parlava dels seus gustos cinematogràfics i ens apropava a la seva tasca institucional fent una diagnosis sobre el present i el futur del cinema català.
I si els matins són per caminar, les tardes les vam dedicar a fer tallers on la interacció entre els assistents és molt directa.
Taller de projecció en 35mm
Així, després del dinar (excel·lent com tots els àpats que ens van oferir) el Jordi Batet, del Cineclub Barcelona Espai de Cinema, i el Quim Crusellas, del cineclub Vic, van impartir el seu taller de 35mm. En aquesta activitat vam voler recuperar la pràctica de la projecció en cel·luloide, començant per una repassada històrica als diferents formats i tipus de films, fins a mostrar com es muntava i preparava una pel·lícula per a la projecció. Els assistents al taller també van poder conèixer i manipular, ja que van poder tallar i empalmar dos rotllos d’una mateixa pel·lícula. El 35mm és un format que fins fa no tants anys era l’imperant a tots els cinemes comercials del món. Per sort encara queden cinemes, cineclubs, filmoteques, museus o directors que el reivindiquen.
Cinema a la fresca
Després del taller i de sopar, amb la nit ja sobre els nostres caps, era el moment adequat per seure a la fresca per gaudir d’un film projectat en cel·luloide, en aquest cas una còpia del Dracula de Tod Browning en 16mm, gràcies a un projector portàtil que es va instal·lar al pati de la casa i a la perícia dels projeccionistes. La còpia, en perfecte estat de conservació, ens va apropar a una de les primeres aproximacions que Hollywood va fer al mite del personatge creat per Bram Stoker encarnat, aquesta vegada, per l’inexpressiu però intimidant Bela Lugosi.
El film, gairebé centenari, no transmet actualment el terror que els espectadors de l’època havien de sentir amb les aparicions de l’home vampir, però és un exercici igualment interessant posar-se en el cap i en la mirada del públic d’un art i un entreteniment que just vivia la infantesa de la seva pròpia vida.
En acabar, i tot i que alguns es van retirar a dormir, el programa doble continuava amb la projecció, aquest cop en format digital, de Braindead, tu madre se ha comido a mi perro. La tercera pel·lícula dirigida per Peter Jackson ens va oferir un divertidíssim espectacle gore que va fer les delícies del personal, entre ells, el crític de cinema Quim Casas, protagonista de la caminada de diumenge al matí.
Caminada amb en Quim Casas
Tot i que la nit de dissabte a diumenge va acabar tard per alguns, l’esmorzar de diumenge no es va fer esperar doncs en acabar tocava sortir a caminar per racons del Montseny amb Quim Casas. Amb ell vam compartir caminada i experiències cinèfiles, tant per les seves vessants de crític, d’escriptor, de professor universitari o de programador a festivals com el de San Sebastián.
Taller de Cianotipia
A la tarda, L’Anna Lati i el Noel Puigdollers, del Cineclub Cinema del Diable de Martorell i membres de la junta de la Federació, van impartir un taller de cianotipia. La cianotipia és un procés fotogràfic en el que apliquem una solució fotosensible a una superfície com el paper o la tela per desprès exposar-la als rajos UV per aconseguir una còpia negativa de l’original en un color blau intens. Cada assistent al taller va poder fer la seva pròpia làmina amb elements vegetals, fotogrames de cel·luloide i imatges icòniques de la història del cinema. El resultat va ser un collage irregular (teniu en compte que era la primera vegada que experimentàvem amb la cianotipia) on cadascú va poder abocar els seus talents i gustos sobre un paper que després d’uns minuts d’exposició revelava el resultat de l’obra.
Micro obert
Es va fer l’hora de sopar (insistim que exquisit) i en acabar va ser el torn del “micro obert” a la fresca. Aquesta activitat és una dinàmica participativa consistent en que els assistents s’animin a compartir una obra com una escena, una seqüència d’una pel·lícula especial o un record fílmic inspirador amb la resta, per tal de compartir coneixements i apropar sensibilitats.
Per il·lustrar-ho es van portar objectes com un rebobinador de VHS que recrea el cotxe de Thelma y Louise, sorra de Monument Valley, escenari mític de tants films, o escenes de El bueno, el feo y el malo, de Sergio Leone, i Fascinación, de Brian de Palma, a més de velles anècdotes als desapareguts cinemes Alcázar i Nàpols, entre d’altres experiències narrades.
La darrera nit va durar per molts més que les anteriors, ja que dilluns, després d’esmorzar, tocava partir cap a casa i encara quedaven moltes tertúlies obertes de la nit anterior que pagava la pena tancar abans de dir-se fins aviat.
Comiat
I arribats al dilluns, primer dia d’agost, la primera edició de l’Escola d’Estiu arribava a la seva fi amb la certesa de ser la primera de moltes i amb unes quantes més amistats, referències cinèfiles i pel·lícules pendents.
Per acabar, un agraïment especial per la seva col·laboració a Pere Vila, Classic Films i Quim Crusellas, sense els quals no hagués estat possible fer totes les activitats.
Federació catalana de cineclubs
*L’Escola d’Estiu de la Federació Catalana de Cineclubs és un projecte que compta amb el suport de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.
Què ha representat per a tu l’experiència de l’Escola d’Estiu?
211 imatges y 5 vídeos al nostre àlbum a Flickr
