“El cinema al nostre país és important no només perquè les empreses audiovisuals guanyin diners. És important perquè la nostra cultura s’hi reflecteix, explica com som. A cada pel·lícula hi ha un tros de nosaltres. Per aquesta raó és necessari que els joves es formin i n’aprenguin. Per aquesta raó és important el Galway Film Fleadth perquè és una festa del talent cinematogràfic irlandès, i aquest any compleix 25 edicions”

Més o menys aquestes van ser les paraules de Mr. Michael Higgins, el president d’Irlanda en el seu discurs en la cerimònia de clausura del Festival de Cinema de Galway el passat 14 de juliol al Tower Hall, teatre principal de la ciutat.

Aquest discurs va emocionar no només als irlandesos que el van aplaudir sentidament, sinó als estrangers com jo que sempre ens perdem paraules quan escoltem anglès. És el que jo penso que hauria de dir i sentir qualsevol polític de qualsevol dels àmbits de la cultura. I crec que Irlanda té una gran sort de tenir polítics amb un pensament com aquest liderant el país. No puc dir el mateix del que passa a Espanya en aquests moments, on la cultura s’ha establert com un luxe a nivell d’impostos pel govern conservador actual i tot el sector està en recessió. Però no dedicaré el meu article a això.

He de reconèixer que jo no coneixia res de Higgins abans d’aquest discurs, ara se que va arribar a president el 11 de novembre de 2011, i que té una llarga trajectòria política a Irlanda. Membre del partit laborista, va ser senador i ministre de Cultura i Arts anys abans.

Tanmateix, aquest brillant discurs de Mr. Michael Higgins, és una saborissíssima cirera per definir el que és el Galway Film Fleadth. Un festival on la gent és tant important com el cinema que es projecta. I això és ben estrany en el panorama internacional. Els espectadors i els cineastes es barrejen, formant part tots de la mateixa comunitat, on els protocols i distàncies s’escursen per deixar a tothom al mateix nivell, amb un únic punt de vista. Veure i parlar de cinema.

He assistit del 12 al 15 de juliol com a membre del jurat del premi DON QUIJOTE AWARD, que atorga la Federació Internacional de Cineclubs en diferents festivals del món des de fa molts anys. Aquest premi sempre és complementari als altres premis de cada festival, i el fet d’atorgar a un film aquest premi, sigui quin sigui el seu gènere o categoria, significa que el film ha de tenir unes característiques que simbolitzin el moviment cineclubista mundial. Representa la utopia en allò que el cinema mostra. Els films amb aquest premi han de transmetre un missatge, han d’incorporar valors que transcendeixin més enllà de la pantalla, ser universals i sobretot ser films que amb aquest premi rebin la distinció que els ajudi a ser distribuïts per tots els cineclubs del món.