General

EL CINECLUB MÉS ANTIC DE L’ESTAT ESPANYOL VA SER BARCELONÍ

Fins ara la historiografia ha situat les arrels del cineclubisme a Catalunya a la fi de la dècada dels anys 20 quan des de la revista MIRADOR, setmanari literari i polític de tendències esquerranes i catalanistes, es posa en marxa les “Sessions Mirador”, projeccions destinades a l’estrena de films importants culturalment i de pel·lícules maleïdes a nivell comercial1. En Josep Palau, al capdavant de la secció de crítica de la revista i conjuntament amb el Barcelona Film Club (fundat al febrer del 1929) organitzava les projeccions. A la junta del Barcelona Film Club participaven personatges de la intel·lectualitat barcelonina com Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo, Maria Casanovas, Carles Soldevila i Mary Cruz Morales. D’entre les personalitats que assistien habitualment a les sessions Mirador hi havia Guillem Díaz-Plaja, Carles Riba, Alexander Plana, Josep Dalmau, el Doctor Corachan o el Mestre Enric Morera. La primera sessió, el 29 d’abril de 1929 va oferir un programa amb tres films: La dama de las camelias(1907), un film d’avantguarda Cinq minutes de cinéma pur (Henri Chomette – 1926) i un film de repertori, Margheritte Gautier (Fred Niblo – 1927).

Ja hi havien algunes senyals de que l’activitat cineclubista a Espanya va ser anterior a les primeres sessions MIRADOR i inclús a les projeccions del Cineclub Español de 1928 a la Residencia de estudiantes de la ma de Don Luís Buñuel. Ara, grácies a Filmoteca de Catalunya i a la digitalització de les seves publicacions podem compartir amb vosaltres elnúmero 269 de la revista "Arte y cinematografía" d’agost de 1923 i de l’article "El club Cinematográfico". Allá podem llegir:

"Una pléyade de gente joven, entusiastas admiradores del VII arte, acaban de fundar e instalar en nuestra ciudad, en la barriada de Horta, el primer club cinematográfico de España. obra meritísima y que solo elogios merece."

Es fa esment a que com les coses han anat tant bé, ja han obert delegacions a Badalona i a Castelló de la Plana.

De les fotografies, seria interesant demanar als investigadors locals poder situar els edificis.

Que els orígens del cineclubisme han estat més populars que burgesos no ens ha d’extranyar tant, i ja Felipe Macedo ha documental activitat cineclubista a Franca amb l’associació cinematográfica "Cinema du peuple" al 1913. Activitat de caire obrer i anarquista que prenia el cinema com una eina d’emancipaci{o de classe. D’entre els films que van projectar, un parlant de la Setmana Trágica a Barcelona i el rol de Ferrer i Guardia.

És molt raonable pensar que, a Catalunya, amb una important activitat obrera i anarquista, el cinema hagués estat també utilitzat per associacions de cinema de caire proletari. De moment ja tenim la imatge de l’article del que seria fins avui el primer cineclub a Espanya al 1923.

La informació és del bloc "Cróniques cineclubistes": http://croniquescineclubistes.blogspot.com/2015/05/origens-del-cineclubisme-catala-semblen.html