Cineclubs assistents: 

Cineclub Vilafranca (Jaume Felipe, Eva Bertran, Joan Reyes, Sònia Parra, Pep Ferret, Rosa Mascaró, ManeL Pac, Luchy Miquel, Josep Maria Escofet, Francesc Marqués, Miquel Felipe), amfitrions de les jornades, Cineclub Adler de Lloret de Mar (Joan Moret), Cineclub 39 Escalons de Manacor (Mireia Iniesta), Cineclub AC Granollers (Jordina Medalla i Clara Guixé), Cineclub Ateneu d’Igualada (Joan Francesc Fitó), Cineclub Barcelona Espai de Cinema (Emma Fernández, Cristina Santacreu, Lourdes Feixa), Cineclub Bigues i Riells (Pere Aznar i Dolors París), Cineclub Bescanó (Pere Lladó, Pep Ribera, Berna Sado, Rosa Cullell, Elisenda Farriol, Mar Buch), Cineclub Casino de Sant Andreu de la Barca (Montse Tornés i Jordi Viloca), Cineclub Cisco Mosenya de Santa Perpètua de Mogoda (Josep Maria Margalida), Club Cinema Castellar del Vallès (Àlex Portolés), Cineclub Diòptria de Figueres (Xavier Cairó i Carles Font), Cineclub Associació d’Enginyers de Barcelona (Juan Manuel García Ferrer), Cineclub La Garriga (Tariq Porter), Cineclub FFC de Barcelona (Jordi Abalat i Eulàlia Blanco), Cineclub Sabadell (Esteve Badia, Glòria Soler i Gerard Armengol), Cineclub Vic (Sergi Calle, Montse Comerma i Quim Crusellas), Cineclub Vitraris de Vidreres (Carles Puig), Amics del cinema de la capital del cava (Rafael Jariod i Carmen Corrales), Cineclub Altafulla Link (Marisa Méndez-Vigo), Cineclub El Cercle Artístic (Jordi Artigas), Cineclub Cinema del Diable de Martorell (Anna Lati i Noel Puigdollers), Cineclub de la Comarca del Moianès (Antonio Fernández), Cineclub Manresa (Jordi Casas), Cineclub la Mirada del Cinema de Mollet del Vallès (Miquel Coll, Enric Pérez i Eduardo Bericat), Cineclub Montbui (Oriol Estalella, Joan Marc Tomàs, Lluis Conesa, Joan Marc Montiel i Albert Camps9), Cineclub del Centre de Lectura de Reus (Jom Pàmies), Cineclub Sala 1 de Vilanova i la Geltrú (Anaïs Ayala, Eloy Escudero, Laia Garcia, Mireia).
Telemàticament es van connectar el Cineclub Xiscnèfils de Cerdanyola del Vallès, el Cineclub les Valls d’Andorra, els Amics del cinema de la Vall de Ribes, el Cineclub de la Colla gegantera de Tavertet, el Cineclub ACTE de Cambrils, Cineclub La Seu d`Urgell i el Cineclub La Ràpita.
I també van assistir i participar els treballadors de l’entitat Olga Iglesias, Pablo Sancho i Julio Lamaña (online).

En total van participar 35 cineclubs, 28 de manera presencial i 7 online.

Les XIX Jornades del Cineclubisme Català van tenir lloc el 1 i 2 de juny a Vilafranca del Penedès.

És la segona vegada que la trobada se celebra a la capital penedesenca, que ja va ser amfitriona l’any 2009.
La trobada es va iniciar amb la benvinguda als i les cineclubistes i un esmorzar gentilesa del cineclub amfitrió, en el vestíbul del Cinema Kubrick, una de les dues sales que gestiona Cineclub Vilafranca.
Mentrestant, a l’interior de la sala, un equip de realització filma un audiovisual que formarà part d’una campanya futura en torn al terme “cineclubisme”, que no apareix al diccionari. Aquest audiovisual és també una activitat commemorativa del Dia de l’Associacionisme Cultural (DASC) que se celebra el 4 de juny.

Assemblea General de la FCC

Enguany l’Assemblea torna a ser híbrida, i els cineclubs ens acompanyen presencialment (la majoria) però també des de les seves cases. Seguidament, és el torn de la benvinguda institucional per part de Jaume Felipe, president de Cineclub Vilafranca; Àngels Dalmau, regidora de Cultura de Vilafranca del Penedès; i Francisco Romero, alcalde de la ciutat, que agraeix la tasca que fan els cineclubs a tota Catalunya i especialment a Vilafranca.

Per començar, la presidenta de la FCC Emma Fernández fa una valoració de la trajectòria de la Federació durant 2023:

“El cineclubisme en els països catalans és més viu que mai! Començar la meva valoració del 2023 amb aquesta sentència i admiracions no és baladí. Rememorar la pandèmia és pràcticament cosa del passat tot i que algun cineclub encara se’n ressent però la majoria de les nostres entitats han continuat endavant i les seves activitats han agafat una bona embranzida des del 2022 amb continuïtat en el 2023. El número de cineclubs ha crescut. Ja passem dels 60 i estem segurs que no és ni de lluny el nostre sostre. Rebem sovint consultes d’entitats i persones de tot el territori que s’interessen per la creació de nous cineclubs o per les activitats cinematogràfiques en les seves localitats. Obrir la Finestreta Cineclub va ser un gran encert i en el 2023 aquest servei es va consolidar. Sentir, notar que a cada racó del país hi ha persones que volen organitzar-se i compartir l’experiència col·lectiva de veure i parlar de cinema apostant en la mida del possible pel cinema català o subtitulat en català ens anima a continuar i a treballar pel moviment cineclubista amb moltes més ganes. I si a això afegim l’interès de diferents cineclubs de fora de les nostres fronteres per formar part de la FCC com el Cineclub de l’Orfeó de Mèxic o el Cineclub del Casal Català de Quito a l’Equador la satisfacció és màxima. No totes les Federacions poden dir que fan país arreu del món i molt menys que ho fan a través del cinema.
En la memòria que segueix, i que no detallaré en aquest text per a no ser redundant, podreu veure que l’activitat dels nostres cineclubs s’ha anant enfortint durant el 2023 i les de la FCC s’han consolidat. En destacaré tres de l’ampla oferta que hem tingut aquest any. L’aposta per l’Escola Popular de Cinema ha mantingut les expectatives, l’Escola d’estiu les ha superat i el projecte Què gran és el cinema abraça un ventall enorme de possibilitats. Les xerrades cineclubistes o els cursos online, tot i néixer en pandèmia i amb la por del possible desinterès progressiu del públic, ens han permès arribar a molta més gent, a llocs que no hi pensàvem i ha facilitat la comunicació entre cineclubistes i públic en general en activitats de caràcter transversal que d’una altra manera no s’haurien pogut fer. L’Escola d’estiu va assolir amb èxit la seva segona edició. Va superar amb escreix la prova de foc que suposava l’èxit de la primera i ha convertit la nostra proposta formativa estiuenca en un dels eixos principals de la FCC. El convidats, la Neus Ballús i en Lluis Miñarro van tornar a posar el llistó molt alt involucrant-se i compartint amb nosaltres passejades i àpats i en els tallers i projeccions vam saber trobar el just equilibri entre la formació i la diversió. Estic segura que mai tornarem a veure de la mateixa manera The Godfather. En el cas de Què gran és el cinema, les ramificacions són infinites: com n’és de profitós per a la gent gran que hi participa, com n’és de valuós pels cineclubs que les promouen i així conèixer una mica millor la història de les seves entitats o quines joies testimonials en traiem nosaltres com a document valuosíssim del patrimoni oral. Amb aquest projecte la FCC du a terme una de les seves tasques principals com curador i divulgador del patrimoni cineclubista català.
Les institucions públiques, l’ICEC i Cultura Popular, han continuant donant-nos el seu suport i els ajuts han arribat sense incidències i això ens ha permès mantenir els projectes habituals i engegar-ne de nous. Quan ens vam entrevistar amb les dues institucions esmentades vam poder constatar que ens tenen molt en compte, que ens valoren i veuen en nosaltres una Federació forta que no deixa de treballar per seguir endavant i créixer cada vegada més. Això no s’ha vist reflectit en més diners però no ens tanca les portes en rebre més en un futur no massa llunyà. Cultura Popular va posar l’accent que els agrada la idea de projectes que tinguin a veure amb la història oral i l’ICEC va incidir en el tema de la visibilitat. De seguida ens vam posar les piles per a trobar una estratègia per donar més visibilitat a la FCC i gran part del 2023 el vam dedicar a pensar en possibles estratègies que tindran resposta en els projectes del 2024.
Entre projecte i projecte i activitat quotidiana incessant ja estem completament instal·lats en el nou local de Via Laietana. Estem treballant a ple rendiment i tant els usuaris com els treballadors confirmen que hem sortit guanyant amb el canvi de localització.
A l’octubre vam celebrar la Setmana del Cineclubisme amb una programació cada vegada més acurada i amb uns Premis Nunes que donen la mida perfecta de la diversitat del món cineclubista, del cinema que volem veure en les nostres sales i de la bona salut del nostre moviment amb un jovent que empeny amb força. Podem estar molt orgullosos del que representem. No vaig poder ser-hi el dia del premis per culpa d’un refredat inoportú però em va substituir la millor amfitriona possible, la nostra vice-presidenta Mireia Iniesta, a qui vull donar les gràcies en aquest espai, per acompanyar-me i arribar allà on jo no he pogut arribar.
Tenim projectes en cartera que han començat a prendre forma en el 2023 i que tenim moltes ganes que vegin la llum en el 2024.
Gràcies com sempre a tots els Cineclubs, treballadors de la FCC, col·laboradors (que en molts casos han fet molts quilòmetres per arribar a cada racó del país ) i membres de la Junta per la feina feta durant l’any 2023. Nosaltres som el públic!”

A continuació s’expliquen els projectes iniciats i desenvolupats en 2023:

A destacar: 

• 689 programacions realitzades des de la Federació amb 395 títols diferents programats
• FilmoXarxa, amb 54 sessions i 2040 espectadors
• Sessions de Filmoteca, amb 40 sessions i 1166 espectadors
• La 10a Setmana del Cineclubisme, amb set projeccions i 492 espectadors
• Premis Nunes a Alcarràs, el Cineclub AC Granollers i Alba Molas.
• 12 activitats formatives entre cursos, tallers i cinefòrums més 4 activitats de Bibliolab
• 71 sessions del cicle Biblioteques amb DO, a biblioteques de municipis de totes les DO catalanes
• L’Escola Popular de Cinema, que inclou les Xerrades Cineclubistes amb Chema García Ibarra i Pere Alberó i un cicle sobre producció cinematogràfica amb Lluis Miñarro, Miriam Porté i Tono Folguera
• Què gran és el cinema!, un projecte de cinema, memòria i gent gran. Presentació d’una peça documental
• Segona edició de l’Escola d’Estiu, amb convidats com Lluis Miñarro i Neus Ballús

En quant a les altes i les baixes, en el curs del darrer any han causat baixa de la Federació els cineclubs Sismes de Calaf, El Centre Catòlic de Blanes i l’Ateneu Torrellenc. Per contra, s’han incorporat els cineclubs de Gualba i Santa Margarida de Montbui.

Un punt a destacar de l’ordre del dia era la presentació de l’estudi anual del cineclubisme 2023. Cada any la Federació prepara i presenta aquest estudi. Enguany, la novetat ha estat que en comptes de presentar-ho com fins ara en motiu de la Setmana del Cineclubisme, a l’octubre, s’ha presentat al juny, en el marc de la Trobada Anual de Cineclubs. Els resultats són els següents:

• Van contestar 46 cineclubs de 60
• Número de sessions programades: 2.258
• Número d’espectadors: 130.880
• Mitjana d’espectadors per sessió: 58
• Sessions en llengua catalana: 584 (26%)
• Sessions en versió original subtitulada: 1312 (58%)

Un altre punt destacat de l’Assemblea és la Segona Carta de Vilafranca, un document d’intencions que renova la Primera Carta, de 2009. Amb algunes esmenes i uns constructiu debat, la Carta va ser finalment signada per bona part dels cineclubs assistents.

Dinar de germanor i nomenament de la sòcia d’honor de la FCC

Al restaurant de la seu dels Castellers de Vilafranca, Cal Figarot, es va celebrar el tradicional dinar de germanor que va aplegar a més de 60 persones. Un dinar que serà memorable per la rapidesa en el servei i la qualitat del dinar, que va satisfer als més exigents paladars. Com sempre, el dinar és el moment per poder compartir experiències i converses cinèfiles que van alleugerar la gana. El dinar és el millor moment per a que aquells que assisteixen per primer cop a l’assemblea estableixin nous vincles amb veterans cineclubistes.

Un cop dinats i servits els cafés puntualment, va ser el moment de reconèixer com a sòcia d’honor de la Federació Catalana de Cineclubs a la vilafranquina Teresa Sala, membre de la junta de Cineclub Vilafranca entre 2013 i 2019 i una persona molt estimada per tots els membres de l’entitat. Com a regal, va rebre el cartell japonès emmarcat de ‘El imperio de los sentidos’, un dels films que més la va impactar en la seva joventut.

El membre de Cineclub Vilafranca, Pablo Sancho, va presentar a la Teresa amb les següents paraules:

“Benvinguts companys i companyes cineclubistes, i especialment, benvinguda Teresa.El primers records que tinc de la Teresa no són a una sala de cinema, si no en les aules del col·legi de Sant Josep-Santa Anna, situat a la Rambla, a uns metres d’aquí i del Kubrick, fa prop trenta anys, i és que la Teresa va ser la meva tutora a quart de primària, i sortosament, a cinquè també. Dic sortosament per dos motius. El primer es que la Teresa va ser la millor professora que vaig tenir a l’escola, i segurament els meus companys encara avui estarien d’acord, i el segon motiu és que era estrany tenir dos anys la mateixa tutora, però encara vull creure que la Teresa va fer pressió per quedar-se amb la nostra classe un any més (o almenys això és que ens agradava pensar, que ella, la profe més guai de l’escola, ens havia escollit a nosaltres).
Corrien els anys 90 i tot i que Cineclub Vilafranca ja s’apropava al seu trentè aniversari i tot just en aquella època ja s’havien iniciat les primeres edicions de la Mostra de Curtmetratges, el festival que després va esdevenir en el Most, segurament jo encara no n’havia sentit a parlar mai del Cineclub. Però la Teresa ja feia anys que era una habitual espectadora del cineclub, ja des del principi, ja que el seu pare Ramon, il·lustre botiguer de la vila, va formar part de la primera junta del nostre cineclub, una junta presidida per en Cisco Olivella, qui va ser nomenat també soci d’honor de la Federació fa 15 anys.
Mentre escric això penso si potser la primera vegada que vaig sentir a parlar del cineclub va ser en una classe de la Teresa on ens hagués parlat de que el divendres anterior havia vist una pel·lícula que l’havia impressionat. Vull pensar que sí.
Tot i que mai vam perdre el contacte, i sempre ens saludàvem pel carrer, no va ser fins uns anys després que la Teresa i jo ens vam “retrobar”, aquest cop sí en una sala de cinema. Corria l’any 2012 i a la Sala Zazie, que encara es deia la Sala 2 del Casal, a cineclub vam programar en cap de setmana la pel·lícula Hysteria, no sé si la recordeu. Jo feia un parell d’anys que formava part de la junta de cineclub i després de la projecció de dissabte (va ser una de les primeres pel·lícules que vam projectar en cap de setmana) vam organitzar un tuppersex molt divertit, per allò de donar-li un valor afegit a les sessions, que per alguna cosa som un cineclub. Mentre la noia que dinamitzava el tuppersex ens anava explicant els diferents estris i eines que havia portat, els anava passant al públic per a que els anéssim veient de prop i tocant (però sense provar-los, eh). I aquí ve la gràcia de tot plegat, i és que la Teresa estava asseguda just darrera meu, al passadís, així que em va tocava passar-li a ella tots els consoladors. Com podeu imaginar, des d’aquell dia la relació amb la Teresa, la meva antiga tutora, ja no va ser igual.
Seguíem coincidint a sala i finalment la Teresa va entrar a formar part de la junta, en el darrer període de la presidència del Josep Maria Escofet, també ex-alumne seu. De fet, el Josep Maria, va ser un dels seus primers alumnes, en el primer any de la Teresa com a mestra a l’escola.

La Teresa va ser una companya de junta que aportava dues coses fonamentals: treball i diversió. Una diversió que va fer molta falta els anys posteriors, un cop el Josep Maria va deixar la presidència i vam entrar en una etapa de cineclub “diferent”, per dir-ho suaument. Mentre molts membres vam acabar marxant d’aquella junta, on l’ambient era irrespirable, la Teresa es va quedar, salvaguardant de la barbàrie les essències del cineclub i el llegat de quatre dècades de diferents juntes que van treballar per convertir el cineclub en una entitat referent de la nostra vila. Però com no podia ser d’una altra manera, la Teresa també es va cansar i va plegar.
Aviat farà tres anys que molts dels que vam marxar en aquell moment, l’any 2017, vam tornar a agafar les regnes del cineclub, amb valuoses noves incorporacions. Però Teresa, com ja t’hem dit moltes vegades, et trobem a faltar. Ja sabem que has estat la voluntària més activa de totes les que hem tingut, especialment quan fem òperes i ballets, on es necessiten mans per servir els berenars que oferim a un públic tant entregat com aquest, el de les òperes, però esperem que tornis algun dia. No només és un desig, si no que és una oferta.
En definitiva, per haver estat present com a espectadora, sòcia i membre de la junta de tota la història de Cineclub Vilafranca i per la teva vocació de servei i ajuda a la nostra junta, és per això que t’hem triat com a nova sòcia d’honor de la Federació Catalana de Cineclubs. I també perque cal reivindicar a aquelles figures que, sense presidir o ser la cara més visible d’un cineclub, porten el cineclubisme a les venes i fan que entitats com la nostra creixin i es mantinguin vives i actives durant tants anys.
Enhorabona, Teresa, i per molts més anys de cinema i cineclub!”

Per part de la Teresa, la seva resposta va estar a l’alçada del reconeixement:

“Bona tarda a tothom!
Quan em van dir que seria Sòcia d’Honor de la Federació de Cineclubs de Catalunya vaig pensar que hauria de dir unes paraules, i el primer que em va venir al cap va ser que la gent diu: “Ha de ser curt”, però la paraula “curt” la majoria de vegades té unes connotacions una mica negatives, com per exemple: fer curt, anar curt de diners, curt de feina, ser curt de gambals, cama-curt, curt de mira i no diguem quan hi ha un curt-circuit… ARA… quan parlem de curtmetratge, això ja són paraules majors… Els curts són breus descàrregues d’enginy que tenen com a objectiu sacsejar l’ànima, breus obres d’artesania que pretenen impactar… Una connotació ben positiva!
Doncs som-hi!
Moltes gràcies Cineclub Vilafranca per haver pensat en mi, m’ha fet molta il·lusió i és un orgull rebre aquest reconeixement per part de la Federació de Cineclubs, a mi que tantes coses boniques m’ha aportat el Cineclub!!
Si em permeteu, vull felicitar a la Junta actual del Cineclub Vilafranca pel gran esforç que suposa portar dues sales de cinema, la Sala Zazie, i el Kubrick , programant cinema d’autor, comercial, continguts alternatius com l’Òpera, la Dansa…, coordinant-se amb Entitats, Festivals… I amb projectes tant interessants com l’educatiu, dirigit a les escoles, apropant els infants i adolescents al cinema.
Si un redactor de la revista Fotogramas em preguntés:
La teva primera vegada amb el cinema d’aquí…
“Adiós, cigüeña, adiós” de Manuel Summers. Em va impactar i recordo estant a l’escola que no deixava de pensar-hi. Fa poc vaig veure “Ángeles gordos” quan va rodar a Nova York i em va sorprendre els aires de Woddy Allen que tenia el film. En quina pel·lícula espagnola et quedaries a viure?
“Cria cuervos” d’en Saura. Més que pel·lícula em quedaria a viure en l’escena on l’Ana Torrent balla amb les seves germanes; és molt tendra i bonica, i a més la cançó de Janette que és perfecta… Vaig veure la pel·lícula dues vegades seguides!
Quan vas pensar que el cinema seria una de les teves passions?
Quan anava a les sessions de Cineclub amb el meu pare i la meva germana gran. M’encantava el cinefòrum amb comentaris de directors, crítics… m’enriquien molt.
A qui admires del nostre cine?
Carla Simón, Eduard Fernández, Rodrigo Sorogoyen, Àlex Brendemühl, Nora Navas, Emma Suárez…
Però m’agradaria quedar-me tancada en un ascensor… amb Michael Fassbender!
I me n’hauria anat de copes… amb en Humphrey Bogart i Al Pacino (de jove).
Curiositats apart, avui vinc acompanyada de dues germanes, i com que ens diem Sala, la Núria és la Sala 1 i l’Anna és la Sala 6, que com deia un amic, som unes Multisales, i de sis germans, jo sóc la Sala 2.
També tinc un amic que em diu que m’assemblo al Peter O’Toole. Ja veieu, tinc uns amics una mica estranys!
I per acabar… Els “llargmetratges” són tant necessaris com llarga ha de ser la vida dels Cineclubs, perquè sense vosaltres la vida seria menys Bella.”

Xerrada sobre creació artística i intel·ligència artificial a càrrec de Ramon López de Mántaras

Després de l’emotiu nomenament a la sòcia d’honor, ens vam dirigir a la Sala Zazie, la segona sala de cinema que gestiona Cineclub Vilafranca, per assistir a la xerrada que el professor Ramon López de Mántaras ens havia preparat.
López de Mántaras és professor investigador del Centre Superior de Recerques Científiques (CSIC) i director de l’Institut de Recerca d’intel·ligència artificial (IIIA), Màster en Enginyeria Informàtica per la Universitat de Califòrnia Berkeley, doctor en Física (Control Automàtic) i en Enginyeria Informàtica per la Universitat Politècnica de Barcelona. És també un gran divulgador, autor de gairebé 300 articles.

En la conferència, es va parlar de les diferències entre la intel·ligència artificial (IA) i la intel·ligència humana destacant la manca de sentit comú en les actuals IA, la qual cosa limita la seva comprensió del món i del llenguatge. Es va parlar sobre els actuals perills de la IA, com la manca d’ètica en el seu disseny i el seu potencial per desinformar. López de Mántaras defensa que cal una regulació més estricta i una millor educació sobre els riscos i beneficis de la tecnologia intel·ligent per tal de maximitzar el seu potencial per al progrés humà. I es va referir a pel·lícules importants que han tractat el tema de la IA per assenyalar l’enorme distància entre la ciència ficció i la ciència.

Projecció de Matrix

Tot seguit de la conferència, el grup de cineclubistes que romandrava a la capital penedesenca van tornar al Cinema Kubrick per gaudir de la projecció del clàssic modern Matrix, que enguany celebra el seu 25è aniversari. El film de les germanes Wachowski connectava perfectament amb el fil conductor de la tarda, la intel·ligència artificial, i tant cineclubistes com públic en general van poder constatar que el film és cinematogràficament vigent 25 anys després però que científicament encara estem molt lluny, però bé, d’això tracta la ciència ficció.

Visita guiada pel centre històric de la Vila

El matí de diumenge el vam dedicar a una ruta turística pel centre històric de la vila, un barri on conviuen el gòtic i el modernisme amb construccions recents com el nou VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya.

De la mà del doctor i historiador Daniel Sancho, vam parlar de la Vilafranca dels seus orígens, la importància dels mercats en el seu creixement, el desenvolupament de la ciutat en època medieval, amb destacats palaus gòtics com els que alberguen l’ajuntament i el palau reial, propietat dels reis de la Corona d’Aragó i on va morir Pere III, i la imponent basílica de Santa Maria.

L’agradable passejada ens va conduir fins la Rambla de Nostra Senyora, dècades enrere seu de diferents cinemes com el Majestic, el Casal (on actualment hi ha la Sala Zazie, antiga Sala 2), el Victoria, el Bolet (actualment teatre municipal) i el del Centre Agrícol.

Per finalitzar la visita, vam anar a parar al claustre medieval de l’antic convent de Sant Francesc, una petita joia al bell mig de la vila.

I arribada l’hora de dinar, alguns van apurar per continuar les converses o dinar plegats, i després va ser el moment de dir adeu i fins l’any vinent, on ens trobarem a la ciutat de Granollers.

Totes les imatges de la Trobada anuall de cineclubs a Vilafranca aquí