Cineclubs assistents: 

Cineclub Bescanó (Montse Tor, Marc Patiño, Gemma Delgado, Pere Lladó, Berna Sedó, Ingrid Patiño, Pep Ribera, Maria Rosa Cullell, Andreu Batallé, Carme Soler, Elisenda Farriol), Amics del cinema de la capital del cava (Rafael Jariod i Carmen Corrales), Barcelona Espai de Cinema (Emma Fernández i Cristina Santacreu), Centre de Lectura de Reus (Josep Maria Badia, Carme Casas, Lidia Martorell i Jom Pàmies), Cineclub 39 escalons (Mireia Iniesta), Cineclub AC Granollers (Jordina Medalla), Cineclub Adler (Joan Moret), Cineclub Maruja Torres (Manel Benito i Alfonso Delgado), Cineclub Ateneu Igualada (Joan Francesc Fitó), Cineclub Bigues i Riells (Dolors París i Pere Aznar), Cineclub Cabrils (Amadeu Costa i Christopher Langen), Cineclub Cisco Mosenya (Mireia Fernández i Josep Maria Margalida), Cineclub de la Comarca del Moianès (Antonio Fernández), Cineclub Diòptria de Figueres (Xavier Cairó), Cineclub Enginyers de Barcelona (Juan Manuel García Ferrer, Teresa Muñoz i Martí Rom), Cineclub Madelaine Carroll (Santi Navarrete i Clara Reinicke), Cineclub Montbui (Oriol Estalella, Joan Marc Tomàs, Lluis Conesa, Joan Marc Montiel, Albert Vilalta), Cineclub Olot (Jep Costa), Cineclub Pessic (Paco Ximenes), Cineclub Sabadell (Gerard Armengol i Santi Puig), Cineclub Vic (Sergi Calle i Quim Crusellas), Cineclub Vilafranca (Eva Bertran, Manel Pac, Júlia Font i Teresa Sala), Cinefòrum Vitraris (Carles Puig) i Club Cinema Castellar del Vallès (Àlex Portolés).

Telemàticament es van connectar el Cineclub del Casino de Sant Andreu de la Barca, Cineclub Lo Pergi de Miravet, Cineclub Miramar de Salou, Cineclub La Garriga, Cineclub Manresa, Cineclub Sala 1 de Vilanova i la Geltrú, Cineclub Geganters de Tavertet, Cineclub La Ràpita i Cineclub Terra Alta.

I també van assistir i participar els treballadors de l’entitat Olga Iglesias, Pablo Sancho i telemàticament Julio Lamaña.

En total van participar 34 cineclubs, 24 de manera presencial i 10 online.

La XXI Trobada de Cineclubs va tenir lloc el 6 i 7 de juny a Bescanó. És la primera vegada que es celebra al municipi gironí, coincidint amb el 5è aniversari del cineclub amfitrió.

La trobada es va iniciar amb la benvinguda als i les cineclubistes i un esmorzar gentilesa dels amfitrions, en el vestíbul del Teatre de Bescanó, un renovat espai seu del cineclub.

Nomenaments Socis i sòcies d’honor 2026

Tal i com vam fer l’any passat, l’acte de nomenament dels socis i sòcies d’honor de la Federació es va fer en un acte previ a l’assemblea.

Deus persones van ser reconegudes. Per part del Cineclub Bescanó va ser Andreu Batallé i per part de la Federació, Juan Manuel García Ferrer, del Cineclub de l’Associació Enginyers de Barcelona i comissari de l’exposició dedicada als 40 anys de la Federació.

Però abans, és el torn de la benvinguda institucional per part de Pep Ribera, president del Cineclub; i Carles Genoher, regidor de cultura de Bescanó.

L’Elisenda Farriol, del Cinemaclub Bescanó, va presentar a l’Andreu Batallé, tot llegint un text escrit per la filla de l’homenatjat:

“L’Andreu fill d’en Joan i l’Elisa de Cal Bossé va néixer el mateix any que es va inaugurar el Cinema Unió. Coincidència o premonició aquest fet l’ha lligat a el setè art al llarg de la seva vida.

L’Andreu sempre entregat als seus i al seu poble ha tingut moltes i diverses aficions i passions, l’excursionisme, la lectura i el cinema i sempre que ha pogut s’ha involucrat en associacions per promoure i col·laborar amb la vida cultural de Bescanó. La Colla Excursionista dels Isards, El Cinema Club Bescanó…

Ja de petit els seus records del cinema són amb el seu pare, en Joan de Cal Bossé. De la seva mà entrava a la sala fosca i descobria tot un mon d’imaginació, aventures i fantasia que van fer que el cuc per tot aquest art es despertés i ja mai més l’ha deixat. Això també ho ha transmès a les filles i nets, sempre ha procurat encomanar la seva passió i acompanyar-los a les sales de cinema per parlar amb entusiasme de films clàssics, de ciència ficció, sagues i aventures. Els seus nets encara recorden com els va portar a veure tota la saga del Senyor dels Anells, tot i que segurament encara no tenien l’edat adequada… L’Andreu però sempre s’esforçava per intentar que veiessin més enllà de la pròpia història i observessin els detalls més tècnics, els efectes especials, la llum, la fotografia… Algun pòsit quedarà de tot aquest mestratge.

Durant els anys 90 l’Ajuntament de Bescanó va decidir tornar a engegar el cinema els diumenges a la tarda i de la ma d’en Jesús Serrat a la sala de projecció va aprendre a fer anar la màquina, com el nen de Cinema Paradiso. Va aprendre a canviar els “bombos” el “carbó” i li va permetre descobrir de primera mà els aspectes tècnics d’una projecció encara molt manual i a la vegada gaudir de moltíssimes pel·lícules que ja formen part de la seva filmografia personal. Aquest etapa es va tancar i gràcies a la creació del Cine Club Bescanó en el nostre teatre, antic Cinema Unió, ha tornat a gaudir, participar i involucrar-se amb un grup de persones entusiastes i entregades per fer viure la màgia del Cinema en el nostre poble.

Una de les seves pel·lícules preferides és Dersu Uzala. Una sàvia barreja d’emoció i reflexió que contempla la natura amb respecte i que és una crida a la fraternitat humana basada en l’amor, l’amistat i la generositat. L’Andreu, com el protagonista del film, representa aquests valors i procura transmetre’ls tal i com diu la pel·lícula : “Som gent petita, a la natura tot és gran”. És amb la gent petita i les petites accions que engrandim la vida.”

L’Andreu Batallé va rebre com a regal el cartell de El hombre que mató a Liberty Valance, per part de la Federació, i un obsequi per part del Cinemaclub Bescanó.

A continuació, Martí Rom, premi Nunes honorífic 2025, va glosar la figura d’en Juan Manuel García Ferrer, company inseparable al Cineclub de l’Associació d’Enginyers de Barcelona i amb qui ha coescrit multitud de monografies sobre destacades figures de la cultura catalana.

Les paraules de Martí Rom van ser aquestes:

“Tot va començar en el Cineclub Ingenieros, de l’Escola d’Enginyers, a la Diagonal. El 1973 s’hi va incorporar el Juan Manuel i del 1974 al 1976 conduiria la programació. Al acabar enginyeria va decidir estudiar Geografia.

A finals dels anys 70 escrivia a “Cinema 2002” la crònica de sessions de la Filmoteca dedicades a cinema històric, cinema rar.

Des del 1982 fórem els responsables del Cineclub Associació d’Enginyers, de la Via Laietana. Fins el 2010 vàrem fer 28 llibres i 24 documentals dedicats a personatges de la cultura catalana. Alguns de l’entorn cinematogràfic: Miquel Porter Moix, Joaquín Jordá, Llorenç Soler, Leopoldo Pomés, Julieta Serrano i Antoni Padrós. D’altres: Català-Roca, Joan Perucho, Josep Palau i Fabre, Ricard Salvat, Josep Maria Carandell, , Joan Margarit…

A partir del 2011, i fins ara, ha conduit XIV edicions d’ “Ombres Mestres”, també al Cineclub Associació d’Enginyers. Sessions d’anàlisi i reflexió sobre elements propis del llenguatge cinematogràfic, efectes visuals, temàtiques… Mitjançant una munió de petits fragments de pel·lícules permeten una curiosa i encertada revisió del cinema, dels seus trets fonamentals.

El 2019 fou el comissari de l’exposició “Cineclubisme: el públic s’organitza” que es va fer a la Filmoteca de Catalunya.

Des de fa anys, a la seva secció a Internet “Las peras del huerto de papá”, analitza aquell cinema, no habitual, sovint prou rar, que es projecta a la Filmoteca, Festivals i plataformes. Jesús Franco a la pel·lícula “El extraño viaje” (1964) de Fernando Fernán Gómez exclamava: “¡Con lo buenas que estaban las peras del huerto de papá!”. Es va projectar varies vegades al Cineclub Ingenieros quan era pràcticament desconeguda. El Juan Manuel sovint ens recordava aquesta frase. M’agrada creure que era així. La memòria no és més que reinterpretar una realitat llunyana, potser per esdevenir una anhelada ficció. Com una pel·lícula.

El cinema ens ha fet compartir molts moments rellevants.”

En el seu discurs com a Soci d’Honor de la Federació Catalana de Cineclubs, Juan Manuel García Ferrer va recordar, amb humor i sornegueria, diverses anècdotes viscudes al llarg de la seva trajectòria en el moviment cineclubista, des del Cineclub Tona fins al Cineclub de l’Associació d’Enginyers. A través d’aquests records va reivindicar el paper dels cineclubs com a espais de descoberta, debat i compromís cultural, sovint superant tota mena de dificultats, especialment en temps del franquisme. Va tancar la intervenció amb una nota irònica, evocant la coneguda frase de Francesc Pujols i bromejant que, amb el títol de Soci d’Honor de la Federació, potser ara sí que se li obririen totes les portes, evocant l’anècdota de quan no va poder accedir a la Royal Geographical Society.

El Juan Manuel va rebre com a regal un cartell original emmarcat de La piel suave, de François Truffaut.

Assemblea General de la FCC

Un any més l’Assemblea torna a ser híbrida, i els cineclubs ens acompanyen presencialment (la majoria) però també des de les seves cases.

Per començar, el presidenta Àlex Portolés fa una valoració de la trajectòria de la Federació durant 2025:

“L’any 2025 ha estat un any important per a la Federació Catalana de Cineclubs i per al conjunt del moviment cineclubista del país. Ho ha estat perquè les dades confirmen, un any més, el bon moment que viu el cineclubisme català, però també perquè ha estat un any de renovació, de replantejament i d’impuls d’una nova etapa per a la nostra entitat. La renovació de la junta ens ha permès recollir el llegat de l’anterior presidenta, Emma Fernàndez, a qui vull agrair sincerament la feina feta, i alhora obrir un nou cicle amb un equip que combina experiència, joventut, compromís i empenta.

Vull fer extensiu aquest agraïment a totes les persones que formen part de la junta actual: la vicepresidenta, Mireia Iniesta; la secretària, Mireia Fernández; la tresorera, Cristina Santacreu; i els vocals Gerard Armengol, Pere Aznar, Eva Bertran, Emma Fernández, Jordina Medalla, Joan Moret i Cristina Rius. En aquest primer any de mandat, el seu suport, la seva generositat i la seva disponibilitat han estat essencials. I permeteu-me una menció particular a la vicepresidenta, Mireia Iniesta, per l’acompanyament i la complicitat constants en aquesta etapa inicial. També vull reconèixer la feina imprescindible de l’equip tècnic de la Federació: Olga Iglesias, coordinadora general; Pablo Sancho, responsable de projectes; i Julio Lamaña, responsable de comunicació. Sense la seva professionalitat, la
seva constància i la seva estima per la Federació, seria molt més difícil fer avançar el projecte col·lectiu que representem.

El 2025 ha estat, també, un any de revisió de les accions i dels projectes de la Federació. Hem treballat en un nou Pla d’actuació que vol posar encara més al centre el servei als cineclubs, incrementar la visibilitat de la Federació i del cineclubisme al conjunt del territori, millorar el reconeixement institucional de la nostra tasca i generar noves sinergies dins l’ecosistema audiovisual del país, amb festivals, institucions i altres agents culturals. Tot això sense perdre mai de vista el nostre sentit profund: defensar els drets culturals d’accés de la ciutadania des d’una base associativa i popular, i fer arribar el cinema des d’una perspectiva crítica, d’autor i de qualitat arreu del territori.

Aquest replantejament estratègic ha anat acompanyat d’un treball institucional intens. Durant el 2025 hem intensificat les trobades amb diverses administracions i organismes, ens hem reunit amb responsables de l’ICEC, de Cultura Popular i de la Diputació de Barcelona, i hem posat les bases per generar nous recursos i noves vies de col·laboració. Des del punt de vista econòmic, no ha estat un any fàcil, però la Federació manté una fortalesa que cal reconèixer, fruit de la gestió feta en els darrers anys. Tenim, a més, una agenda oberta per continuar trobant-nos amb representants institucionals i per seguir reclamant el suport que el cineclubisme mereix.

Si hi ha una dada que resumeix bé el 2025 és aquesta: el cineclubisme català continua creixent i demostrant la seva vitalitat. Hem tornat a arribar gairebé als 150.000 espectadors, i per quart any consecutiu hem superat la barrera dels 100.000. També hem assolit un nou rècord de sessions registrades, amb més de 2.300 projeccions. A això cal afegir-hi altres indicadors especialment rellevants: el 74% de les sessions han estat en versió original o versió original subtitulada, un nou rècord; el 23% de les projeccions han estat de produccions catalanes, també en màxims; hi ha hagut un petit increment de les versions en català, arribant al 27%; i, per primera vegada, hem pogut incorporar indicadors de gènere, que mostren que el 20% de les pel·lícules programades han estat dirigides per dones, set punts
més que l’any anterior, tot i que encara lluny de la paritat. Igualment significativa és la presència creixent d’equips de les pel·lícules o de persones expertes a les sessions, que ha passat del 5% al 12%.

Aquestes dades no són només bones xifres. Són la prova que els cineclubs són una xarxa cultural viva, activa i amb públic. La mitjana d’assistència per sessió dels cineclubs el 2025 ha estat de 63 espectadors, molt per sobre dels 22 espectadors per sessió que registren de mitjana les sales comercials. El percentatge de sessions en versió catalana dels cineclubs multiplica per quatre el de les sales comercials, i el de produccions catalanes programades més que dobla el del circuit convencional. Tot això confirma que el cineclubisme ocupa un espai propi i insubstituïble dins la cultura cinematogràfica del país: aporta context, mirada crítica, diversitat lingüística, aposta per la versió original i una experiència compartida que va molt més enllà del consum audiovisual, cada vegada més individualitzat i volàtil.
Aquest bon moment també es reflecteix en el creixement del nombre de cineclubs. El moviment no para de créixer i ens acostem ja als 70 associats. Durant el 2025 la Federació s’ha reunit amb una desena de persones o grups procedents de diferents municipis interessats a crear un cineclub, i aquestes reunions de treball han fructificat en noves entitats que consoliden i amplien la xarxa existent. Aquesta és una tasca constant que es du a terme des del servei Finestra Cineclub que presta l’Oficina de la Federació. I és una feina molt important, perquè tenir cineclubs al territori vol dir garantir l’accés al cinema allà on sovint no arriba el mercat, vol dir formar públics, crear comunitat i activar la vida cultural arreu del territori.

Pel que fa a l’activitat pròpia de la Federació, l’any 2025 les sessions gestionades van sumar un total de 726, un 6% més que l’any anterior, quan van ser 684. Cal destacar també la diversitat de distribuïdores amb què s’ha treballat, un indicador que mostra la capacitat de la Federació de teixir complicitats i de contribuir a la circulació de cinema molt divers. Més enllà dels serveis de programació, la Federació ha continuat oferint suport als cineclubs i a totes les entitats que ens ho han demanat, i ha desenvolupat al llarg de l’any un conjunt d’activitats que reforcen el sentit cultural i públic del nostre projecte.

Entre aquestes activitats, cal destacar la celebració, al mes d’octubre, de la XII Setmana del Cineclubisme i el lliurament dels Premis Nunes, que ja són una cita consolidada dins el calendari de la Federació. Enguany hi van ser reconeguts el cineclubista i investigador Martí Rom, el Cineclub Manresa pel projecte Visuals i Segundo premio, d’Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez, com a millor pel·lícula catalana de l’any votada pels cineclubs. Per segon any consecutiu es va lliurar també el Premi Nunes Internacional, que va recaure en el productor i distribuïdor Marin Karmitz, que va visitar Barcelona per recollir-lo, presentar una de les seves pel·lícules a la Filmoteca de Catalunya i oferir una masterclass a l’ECIB. La Setmana del Cineclubisme va assolir, a més, una xifra rècord de 1.185 espectadors.

També les Sessions de Filmoteca han mantingut una activitat destacada. Durant el 2025 se’n van programar 34 arreu del territori, amb un total de 875 persones assistents. Un any més, les sessions més programades van ser les relacionades amb Segundo de Chomón, fet que confirma l’interès del públic pel patrimoni cinematogràfic i la importància de continuar apropant-lo a nous públics i a noves pantalles. En paral·lel, projectes iniciats el 2024 han tingut continuïtat, com el jurat cineclubista al Festival l’Americana, i també ha vist la llum el programa pilot d’un nou projecte, el podcast de la Federació, amb voluntat de continuïtat i creixement de cara al 2026. Cal esmentar igualment la col·laboració de la Federació en l’acte d’homenatge a La Central del Curt, distribuïdora de cinema clandestí durant la transició, organitzat per l’Acadèmia del Cinema Català a Castellar del Vallès.

Un altre dels moments importants de l’any ha estat la compareixença de la Federació a la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya, en el marc de la ponència del projecte de llei de l’Institut de la Filmoteca de Catalunya. Aquesta intervenció va ser una oportunitat per fer sentir la veu del moviment cineclubista i per formular tres propostes molt concretes: que la nova llei reconegui explícitament els cineclubs com a agents col·laboradors de la Filmoteca en la difusió i formació cinematogràfiques arreu del territori; que el Consell de Direcció de la Filmoteca incorpori una representació del teixit associatiu cineclubista com a veu del públic organitzat i de l’associacionisme cultural; i que es reforci la Filmoxarxa, amb més pressupost i un catàleg ampliat, per consolidar-la com una xarxa nacional de pantalles culturals que garanteixi l’accés al cinema català i europeu a tot el país. La posterior aprovació de la nova llei, ja aquest 2026, amb reconeixement del cineclubisme, és una notícia que celebrem i que confirma que la feina d’incidència institucional també dona fruits.

Al llarg de l’any, la Federació ha continuat defensant també altres línies de treball que considerem essencials. Entre elles, la perspectiva de gènere i el foment de la subtitulació en català, especialment en l’àmbit de la difusió cultural i no comercial. No es tracta de qüestions complementàries, sinó centrals: parlar d’accés a la cultura avui és parlar de llengua, de representació, d’igualtat i de diversitat. I és també entendre que el cinema no és només una oferta de consum, sinó una eina per pensar, compartir i construir ciutadania cultural.

El document que teniu a les mans recull amb detall tota aquesta activitat i moltes altres accions desenvolupades durant el darrer any. Però més enllà de l’inventari, aquesta memòria també vol expressar una convicció: el cineclubisme català viu un bon moment perquè hi ha una xarxa humana, associativa i cultural que el sosté, el renova i el projecta cap al futur. La Federació vol continuar sent útil per als cineclubs, més visible per al sector i més present al territori. I ho vol fer reforçant els serveis, acompanyant nous projectes, generant complicitats, defensant la versió original, el cinema català, la formació de públics i el dret d’accés a la cultura cinematogràfica arreu del país.

Acabo, doncs, amb un agraïment sincer a tots els cineclubs federats, a les persones que els fan possibles, a la junta, a l’equip tècnic i a totes les institucions i entitats que, d’una manera o altra, fan costat a la Federació. El 2025 ens ha deixat dades excel·lents, projectes valuosos i noves oportunitats. Ara ens toca convertir aquest bon moment en més estructura, més reconeixement i més futur. Perquè allò que representem no és només una manera de programar cinema, sinó una manera de viure’l, de compartir-lo al conjunt del territori i, en definitiva, d’estimar-lo.”

A continuació s’expliquen els projectes iniciats i desenvolupats en 2025:

A destacar:

• 726 programacions realitzades des de la Federació amb 438 títols diferents programats

• FilmoXarxa, amb 37 sessions i 1827 espectadors

• Sessions de Filmoteca, amb 39 sessions i 875 espectadors

• La 12a Setmana del Cineclubisme, amb deu projeccions i 1185 espectadors

• Premis Nunes a Segundo Premio, el Cineclub Vic i MartÍ Rom

• Primer Premi Nunes Internacional al productor i distribuïdor Marin Karmitz

• Segon Jurat Cineclubista al Festival L’Americana

• Sis activitats formatives entre cursos, tallers i cinefòrums més 3 activitats de Bibliolab

• L’Escola Popular de Cinema, que inclou les Xerrades sobre música de cinema amb Conrado Xalabarder, Arnau Bataller i Aránzazu Calleja

En quant a les altes i les baixes, en el curs del darrer any cap cineclub han causat baixa els cineclubs La Lira de Roquetes, el Cineclub Pedagogia de l’Espectacle, Cineclub Cinema del Diable de Martorell i el Cineclub Sala Santa Llúcia de Reus i s’han incorporat els cineclubs Somnis de Vallvidrera, el Cineclub Maruja Torres d’Abrera, el Cineclub Cabrils i el Cineclub Argentona.

Un punt a destacar de l’ordre del dia era la presentació de l’estudi anual del cineclubisme 2025. Cada any la Federació prepara i presenta aquest estudi. Els resultats són els següents:

• Van contestar 48 cineclubs de 64

• Número de sessions programades: 2.336

• Número d’espectadors: 148.686

• Mitjana d’espectadors per sessió: 64

• Sessions en llengua catalana: 648 (28%)

• Sessions en versió original subtitulada: 1.725 (73%)

Després d’aprovar els números de 2025 i el pressupost per a 2026, es va actualitzar el calendari de les properes trobades de cineclubs:

2027: Castellterçol

2028: Vilanova i la Geltrú

2029: Castellar del Vallès

2030: Reus

DINAR DE GERMANOR

El restaurant Can Quer va acollir el tradicional dinar de germanor que va aplegar a gairebé 60 persones. Com sempre, el dinar és el moment per poder compartir experiències i converses cinèfiles que van fer estrènyer els llaços entre cineclubistes, tant els més veterans com els que estableixin nous vincles amb veterans cineclubistes.

XERRADA SOBRE ELS 90 ANYS DE LAYA FILMS

Després del dinar, vam tornar al Teatre de Bescanó a on va tenir lloc la xerrada que l’exdirector de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau, ens havia preparat sobre el 90è aniversari de Laya Films i la projecció de tres documentals.

Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya entre 2010 i 2024. Historiador, crític i realitzador cinematogràfic, doctor en Ciències de la Comunicació i llicenciat en Medicina i Cirurgia. Professor titular del Departament de comunicació audiovisual i publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona i, professor del màster de Documental creatiu i del de Recerca en comunicació audiovisual de la UAB, ha impartit cursos i conferències a l’Escuela de Cine de San Antonio de Baños (Cuba) i a les universitats de Stanford (EUA), París III i Roma.

Laya Films, la productora impulsada el 1936 per Jaume Miravitlles, va destacar per la realització del noticiari “España al dia” i diversos documentals rodats entre 1936 i 1938. Amb pocs recursos i un equip reduït, va desenvolupar un estil innovador centrat en la difusió internacional de la Guerra Civil, tant al front com a la rereguarda. Els seus reportatges mostren els efectes del conflicte, però també la diplomàcia, la indústria, l’artesania i la protecció de la infantesa. El programa inclou imatges emblemàtiques alhora que reivindica la cultura catalana i transmet al món la realitat d’una Catalunya colpejada per la guerra.

La xerrada va ser un completíssim repàs de la creació de la productora Laya Films, de les persones que van impulsar-la i que van formar-hi part, i es van projectar Els tapers de la costa, Espanya al dia i Catalunya màrtir. Aquesta última, especialment, va colpir al mostrar amb tota cruesa els desastres d’un bombardeig a la ciutat de Lleida que va massacrar a la població.

PROJECCIÓ DE QUEMAR DESPUÉS DE LEER

Tot seguit de la conferència, el grup de cineclubistes que romandrava a Bescanó van poder gaudir de la projecció del film dels germans Coen Quemar después de leer, una projecció oberta al públic que va alleugerir, amb el seu humor, una jornada particularment intensa.

PASSEJADA A LA RIBERA DEL TER

El matí de diumenge el vam dedicar a fer una interessant passejada per la ribera del Ter, a càrrec del consorci del Ter.

La passejada ens va portar des del nucli de Bescanó fins a la resclosa de la Pilastra, descobrint el bosc de ribera i les principals espècies de flora i fauna característiques d’aquests ambients, així com les espècies exòtiques invasores més rellevants, com els crancs de riu que vam poder trobar.

I amb aquesta passejada, guiada per un gran coneixedor de la zona, posem punt i final a una nova trobada de cineclubs, i cineclubistes, d’arreu de Catalunya.

Teniu totes les imatges i videos al nostre arxiu de fotos 

Organita la Federació Catalana de Cineclubs i el Cinemaclub Bescanó

Amb el suport del Departament de Cultura i la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.