43 Festival Internacional del Nuevo Cine Latinoamericano de La Habana

L’ Havana de l’1 al 10 de desembre de 2022

Informe Jurat Premi Quijote de la FICC 2022:

Membres del jurat:

• Emma Fernández (Catalunya) – presidenta
• Ramón Leonardo Cabrera Figueredo (Cuba)
• Orlando Oliva Odoardo (Cuba)
• Coordinador: Yony Yanez (Cuba)

El 43 Festival Internacional del Nuevo Cine Latinoamericano de La Habana després de dos anys de pandèmia i amb la versió reduïda del 2021, ha tornat en l’edició de 2023 amb més ganes i entusiasme que mai. Amb més de 180 títols programats i dividits en diferents categories el Festival ha reflectit l’ampli espectre del cinema llatinoamericà actual.

Els jurats internacionals estaven dividits en categories. De la categoria de llargmetratges de ficció o òperes primes a documentals i animació o guions inèdits i cartells. Així fins 9 jurats diferents. Cada jurat tenia assignada una única secció i en el cas del Jurat Quijote, aquest any encara premi Colateral, podia seleccionar la pel·lícula premiada entre qualsevol de les seccions a concurs. Això va provocar entre nosaltres una mica de vertigen davant l’elevat nombre de films a visionar i en certa manera ens va obligar a escollir entre algunes de les categories. Després de valorar les diferents propostes vam escollir dues de les seccions a concurs: llargmetratges de ficció i òperes primes. Vam prendre aquesta decisió perquè hagués estat molt complicat valorar veient només una o dues pel·lícules de cada categoria. Vam preferir veure al menys una completa i gran part d’una altra per a focalitzar el punt de vista a l’hora de valorar.

En total vam veure 16 llargmetratges, 6 curts i 3 documental fora de concurs en els 7 dies de visionat oficials. Vam començar el dia de la inauguració amb Argentina, 1985 de Santiago Mitre que va començar posant el llistó molt alt al ser un film de factura impecable i tema controvertit. La resta de dies vam procurar veure entre dos i tres pel·lícules. A vegades resultava complicat ajustar els temps assignats als esmorzars i els sopars establerts pel Festival amb els horaris de les projeccions però vam poder elaborar un calendari que ens va permetre veure totes les pel·lícules previstes sense grans contratemps malgrat que no vam poder evitar alguna carrera de darrera hora per arribar al cinema. Aquest any només van haver 4 cinemes com a seu del Festival i això va significar menys opcions per a repetir pel·lícules. Els cinemes : Chaplin (seu de l’ ICAIC), Yara , 23 y 12, els tres en el Vedado i el Acapulco en el Nuevo Vedado.

Dins de la secció de llargmetratges vam poder veure El suplente de Diego Lerman, El gran movimiento de Kiro Russo, pel·lícula boliviana que va ser la gran guanyadora dels Premis Coral, Regra 34 de Júlia Murat, So Much Tenderness de Lina Rodríguez, Los reyes del mundo de Laura Mora, Domingo y niebla de Ariel Escalante, Bajo un sol poderoso de Kike Álvarez, El Mundo de Nelsito de Fernando Pérez, El otro Tom de Rodrigo Pla i Laura Santullo, La caja de Lorenzo Vargas i Carajita de Silvina Schnicer i Ulises Porra. I en la secció d’òperes primes vam veure Sublime de Mariano Biasin, Carvao de Carolina Markowicz, Fogaréu de Flávia Neves i Tengo sueños eléctricos de Valentina Maurel. He de dir que ens hagués agradat veure més d’aquesta secció perquè les que vam veure ens van deixar una molt bona impressió.

Moltes de les pel·lícules tant d’una secció com d’una altra ja havien passat per festivals internacionals, sobre tot europeus, on van obtenir molt bons resultats.

CATÀLEG 43 FESTIVAL CINEMA LA HAVANA CUBA

Durant les nostres converses sobre les pel·lícules que anàvem veient, en els nostres primers judicis en sortir del cinema ja fos en el cotxe camí de l’esmorzar o en les nostres xerrades en els sopars, vam arribar a la conclusió que el cinema llatinoamericà actual ha escollit, en general, amb tota la cautela que suposa generalitzar, el món adolescent per a explicar les seves històries amb una forma de filmar en molts casos semblant: pel·lícules amb històries personals molt crues, fetes amb primeríssims plans, sovint descentrats, de detall, que combinen amb amplíssims plans generals, generalment fets amb dron o a gran distancia per a deixar palesa la solitud i el desassossec dels personatges en una natura que els supera. Porter per això, el jurat oficial va escollir El gran movimiento de Kiro Russo, per sortir-se’n de la norma.

El nostre jurat mai va tenir la pel·lícula de Kiro Russo en la seva terna. No ens va acabar d’agradar, i tampoc va agradar gaire al públic. M’agradaria dir, arribat aquest punt, que la projecció d’aquesta pel·lícula que nosaltres vam assistir va ser força deficitària: molt soroll a la sala. Van obrir les portes abans d’hora. No vam poder veure l’escena final que era molt importat, el so era més que regular, etc. Amb això volia proposar (i així ho vaig traslladar) que els jurat puguin seure més endavant en el cinema (ara estan ubicats en la darrera filera) on no puguin sentir les anades i vingudes de la gent, la xerrameca en el hall, etc. És una de les poques pegues que tinc del Festival. No cuidar una mica més les projeccions en aquest sentit.

Respecte la nostra deliberació, va tenir lloc als jardins de l’Hotel Nacional un dia abans del lliurament dels premis colaterals. Vam fer la feina prèvia d’escollir cada un de nosaltres les seves 4 o 5 pel·lícules favorites amb la justificació per a acotar la discussió. Curiosament els 3 vam escollir les mateixes encara que amb diferent ordre: Argentina, 1985, Los reyes del mundo, La caja, El mundo de Nelsito i El suplente. I de totes aquestes, després de debatre una bona estona i que cada un justifiqués la seva elecció, vam decidir que la pel·lícula escollida pel Premi Quijote 2022 era el film colombià Los reyes del mundo de Laura Mora. La nostra justificació i així consta en l’acta va ser: “per ser la pel·lícula que al nostre parer s’apropa més a l’esperit cineclubista, tant formalment com pel seu contingut. Per tenir un gran guió que aprofundeix en problemàtiques socials i cultural llatines amb una proposta formal impecable basada en un ritme ajustat a les necessitats de la historia i en una fotografia que incideix i defineix els personatges en tot moment. Per tractar un tema candent a Colòmbia com és l’expropiació de les terres i la dificultat per a recuperar-les. Per tractar el tema de l’adolescència sense condescendència. I, finalment, per l’exaltació de l’amistat, tan necessària en aquests temps”.

En l’acta també vam reclamar i vam posar de relleu la importància que el Premi Quijote torni a ser un premi principal en el Festival com ho era antigament. Que recuperi el seu status i se’l reconegui com a jurat Internacional. Vam voler deixar clar que nosaltres donem veu a milions de cineclubistes del món. Donem veu al públic organitzat i format i això ha de tenir una visibilitat en el Festival. Tot això ja ho vam manifestar en les entrevistes que ens van fer pel Noticiario del Festival on vam parlar del Premi Quijote i de la feina de la FICC. Segons ens van dir aquest any el premi ja hauria d’haver estat oficial però va haver algun problema de darrera hora en el procés. De fet nosaltres vam compartir de tu a tu esmorzars, sopars i d’altres distincions amb el jurats oficial. Tant de bo l’any que ve ja siguem presents a la cerimònia de lliurament oficial.

El lliurament dels premis colaterals va ser el 9 de desembre a la Sala Taganana de l’Hotel Nacional de Cuba. La directora de Los reyes del mundo, Laura Mora, va poder recollir el premi. A part del nostre va rebre dos colaterals més. Ella va arribar amb una mica de retard però va poder dedicar-nos una boniques paraules de reconeixement i va mostrar la seva gratitud i emoció en saber que el premi havia estat atorgat per cineclubistes.

Voldria destacar que en aquests dies hem compartit moltes coses amb el jurat del Premi Mégano, format per cineclubistes cubans, que també van lliurar un premi colateral. He pogut conèixer entre d’altres persones els coneclubistes més veterans de Cuba: Anolan Garcia Correa i Juan Seguí Morales, aquest darrer vinculat familiarment amb el Nen del Sucre, figura important de l’anarquisme a Catalunya. Es va sorprendre quan li vaig dir que Filmoteca de Catalunya està ubicada precisament a la Plaça Salvador Seguí.

A més de veure pel·lícules hem tingut temps de compartir i intercanviar idees i experiències amb persones vinculades al cineclubisme a cubà. He pogut aprendre moltes coses de tots ells. Em va cridar molt l’atenció una cosa que desconeixia que és la diferenciació que fan entre cineclubs artístics i cineclubs d’apreciació. Els primers, predominants a l’illa, estan basats en la creació cinematogràfica feta especialment per nens i joves. Estan fent una molt bona feina sobre tot a l’orient de Cuba i els segons, d’apreciació, són entitats més properes al que nosaltres entenem com a cineclub on les projeccions i els cinefòrums són el centre de l’activitat.

Voldria, per acabar, donar les gràcies a Luciano Castillo, director de la Cinemateca de Cuba, pel seu recolzament incondicional. Va ser ell qui va insistir que reivindiquéssim el premi Quijote com a Premi Oficial. També tinc un agraïment profund a Yony Yanez que va ser el nostre coordinador, sempre atent i solucionant de manera eficaç qualsevol imprevist. Yony va substituir a Lázaro Alderete que estava fora de Cuba en els dies del Festival i podem corroborar, Lázaro, la gran feina que ha fet en la teva absència. Gràcies igualment a Lázaro Alderete per totes les gestions prèvies al Festival, també gràcies a l’organització del Festival i com no, als meus estimats companys del jurat, Ramón L. Cabrera i Orlando Oliva que em van fer sentir com a casa des del primer minut i amb els que vaig compartir el nostre amor pel cinema, trocets de vida, sobretaules delicioses en el paladar La esperanza, molt riure i moments preciosos. Ah, i un record especial pels xofers que ens van dur d’una banda a l’altra cada dia i van “aguantar” les nostres esbojarrades converses cinèfiles. I pel bellíssim i sempre estiman país que és Cuba, els meus millors desitjos.

Emma Fernández –

Presidenta de la Federació Catalana de Cineclubs i membre del Cineclub Barcelona Espai de Cinema