En Tomàs Mallol ha fos en negre,… o, millor, en blanc. Havia nascut a Sant Pere Pescador el 1923 i ens ha deixat aquest darrer 16 de juny. Des de la Federació catalana de cineclubs, de la qual era Soci d’Honor des de l’any 2001, ens en sentim tristos i volem donar el condol a la seva família, les persones que li eren més properes i a la gent del Museu del cinema – Col•lecció Tomàs Mallol, no solament perquè ha marxat un home apassionat pel cinema que apreciàvem, sinó perquè era una persona d’una gran bonhomia, no sense espurnes de geni molt viu.

Parlar d’en Tomàs és parlar de cinema, no perquè hagués filmat una pel•lícula i fins a trenta-un curts com a cineasta amateur, i hagués fet mil coses en i per a l’art que estimava profundament; sinó perquè la crida d’aquest art el va sorprendre quan era molt petit –abans, ja havia pogut gaudir dels llanternistes ambulants que encara treballaven prop del Pirineu ben entrat el segle XX- i ell la va seguir sent infant: tenia vuit anys quan va construir el seu primer projector i la tècnica cinematogràfica el va fascinar tota la vida, malgrat renunciar a una carrera cinematogràfica professional per les servituds que representava i que li semblava l’allunyarien del sentit artístic que per a ell havia de tenir el cinema.

Va ser home d’oficis diversos: enginyer tècnic, fotògraf, publicista,… però d’una constant passió. Explicava que va ser el llibre d’en Ceram –La arqueologia del cine – el que va seduir-lo per enfocar el seu aplec d’aparells incipient, al precinema i al cinema naixent i així va crear una col•lecció magnífica que excedeix el conjunt que es pot contemplar al Museu del Cinema de Girona. Tanmateix, aquells que hem tingut el plaer de la seva conversa, no podrem oblidar l’orgull i el sentit de l’humor amb que podia explicar-te l’adquisició i rescat de peces perdudes en un corral de casa de pagès, servint de ponedor a les gallines. Els qui no l’hagin gaudit, en poden fer un tast amb les seves memòries, socarronament titulades: Si la memòria no em falla.

Amb tota l’estima, fins ara Tomàs !