associacionisme,Notícies,Trobades

Balanç de la memòria d’activitats de la FCC 2025

Amb motiu de la propera Assemblea General de la FCC a Bescanó de dissabte 6 de juny 2026, compartim la memòria d’activitats del 2025.

Us deixem el pròleg del nostre president, l’Àlex Portolés i al final trobareu el document complet

“L’any 2025 ha estat un any important per a la Federació Catalana de Cineclubs i per al conjunt del moviment cineclubista del país. Ho ha estat perquè les dades confirmen, un any més, el bon moment que viu el cineclubisme català, però també perquè ha estat un any de renovació, de replantejament i d’impuls d’una nova etapa per a la nostra entitat. La renovació de la junta ens ha permès recollir el llegat de l’anterior presidenta, Emma Fernàndez, a qui vull agrair sincerament la feina feta, i alhora obrir un nou cicle amb un equip que combina experiència, joventut, compromís i empenta.

Vull fer extensiu aquest agraïment a totes les persones que formen part de la junta actual: la vicepresidenta, Mireia Iniesta; la secretària, Mireia Fernández; la tresorera, Cristina Santacreu; i els vocals Gerard Armengol, Pere Aznar, Eva Bertran, Emma Fernández, Jordina Medalla, Joan Moret i Cristina Rius. En aquest primer any de mandat, el seu suport, la seva generositat i la seva disponibilitat han estat essencials. I permeteu-me una menció particular a la vicepresidenta, Mireia Iniesta, per l’acompanyament i la complicitat constants en aquesta etapa inicial. També vull reconèixer la feina imprescindible de l’equip tècnic de la Federació: Olga Iglesias, coordinadora general; Pablo Sancho, responsable de projectes; i Julio Lamaña, responsable de comunicació. Sense la seva professionalitat, la
seva constància i la seva estima per la Federació, seria molt més difícil fer avançar el projecte col·lectiu que representem.

El 2025 ha estat, també, un any de revisió de les accions i dels projectes de la Federació. Hem treballat en un nou Pla d’actuació que vol posar encara més al centre el servei als cineclubs, incrementar la visibilitat de la Federació i del cineclubisme al conjunt del territori, millorar el reconeixement institucional de la nostra tasca i generar noves sinergies dins l’ecosistema audiovisual del país, amb festivals, institucions i altres agents culturals. Tot això sense perdre mai de vista el nostre sentit profund: defensar els drets culturals d’accés de la ciutadania des d’una base associativa i popular, i fer arribar el cinema des d’una perspectiva crítica, d’autor i de qualitat arreu del territori.

Aquest replantejament estratègic ha anat acompanyat d’un treball institucional intens. Durant el 2025 hem intensificat les trobades amb diverses administracions i organismes, ens hem reunit amb responsables de l’ICEC, de Cultura Popular i de la Diputació de Barcelona, i hem posat les bases per generar nous recursos i noves vies de col·laboració. Des del punt de vista econòmic, no ha estat un any fàcil, però la Federació manté una fortalesa que cal reconèixer, fruit de la gestió feta en els darrers anys. Tenim, a més, una agenda oberta per continuar trobant-nos amb representants institucionals i per seguir reclamant el suport que el cineclubisme mereix.

Si hi ha una dada que resumeix bé el 2025 és aquesta: el cineclubisme català continua creixent i demostrant la seva vitalitat. Hem tornat a arribar gairebé als 150.000 espectadors, i per quart any consecutiu hem superat la barrera dels 100.000. També hem assolit un nou rècord de sessions registrades, amb més de 2.300 projeccions. A això cal afegir-hi altres indicadors especialment rellevants: el 74% de les sessions han estat en versió original o versió original subtitulada, un nou rècord; el 23% de les projeccions han estat de produccions catalanes, també en màxims; hi ha hagut un petit increment de les versions en català, arribant al 27%; i, per primera vegada, hem pogut incorporar indicadors de gènere, que mostren que el 20% de les pel·lícules programades han estat dirigides per dones, set punts
més que l’any anterior, tot i que encara lluny de la paritat. Igualment significativa és la presència creixent d’equips de les pel·lícules o de persones expertes a les sessions, que ha passat del 5% al 12%.

Aquestes dades no són només bones xifres. Són la prova que els cineclubs són una xarxa cultural viva, activa i amb públic. La mitjana d’assistència per sessió dels cineclubs el 2025 ha estat de 63 espectadors, molt per sobre dels 22 espectadors per sessió que registren de mitjana les sales comercials. El percentatge de sessions en versió catalana dels cineclubs multiplica per quatre el de les sales comercials, i el de produccions catalanes programades més que dobla el del circuit convencional. Tot això confirma que el cineclubisme ocupa un espai propi i insubstituïble dins la cultura cinematogràfica del país: aporta context, mirada crítica, diversitat lingüística, aposta per la versió original i una experiència compartida que va molt més enllà del consum audiovisual, cada vegada més individualitzat i volàtil.
Aquest bon moment també es reflecteix en el creixement del nombre de cineclubs. El moviment no para de créixer i ens acostem ja als 70 associats. Durant el 2025 la Federació s’ha reunit amb una desena de persones o grups procedents de diferents municipis interessats a crear un cineclub, i aquestes reunions de treball han fructificat en noves entitats que consoliden i amplien la xarxa existent. Aquesta és una tasca constant que es du a terme des del servei Finestra Cineclub que presta l’Oficina de la Federació. I és una feina molt important, perquè tenir cineclubs al territori vol dir garantir l’accés al cinema allà on sovint no arriba el mercat, vol dir formar públics, crear comunitat i activar la vida cultural arreu del territori.

Pel que fa a l’activitat pròpia de la Federació, l’any 2025 les sessions gestionades van sumar un total de 726, un 6% més que l’any anterior, quan van ser 684. Cal destacar també la diversitat de distribuïdores amb què s’ha treballat, un indicador que mostra la capacitat de la Federació de teixir complicitats i de contribuir a la circulació de cinema molt divers. Més enllà dels serveis de programació, la Federació ha continuat oferint suport als cineclubs i a totes les entitats que ens ho han demanat, i ha desenvolupat al llarg de l’any un conjunt d’activitats que reforcen el sentit cultural i públic del nostre projecte.

Entre aquestes activitats, cal destacar la celebració, al mes d’octubre, de la XII Setmana del Cineclubisme i el lliurament dels Premis Nunes, que ja són una cita consolidada dins el calendari de la Federació. Enguany hi van ser reconeguts el cineclubista i investigador Martí Rom, el Cineclub Manresa pel projecte Visuals i Segundo premio, d’Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez, com a millor pel·lícula catalana de l’any votada pels cineclubs. Per segon any consecutiu es va lliurar també el Premi Nunes Internacional, que va recaure en el productor i distribuïdor Marin Karmitz, que va visitar Barcelona per recollir-lo, presentar una de les seves pel·lícules a la Filmoteca de Catalunya i oferir una masterclass a l’ECIB. La Setmana del Cineclubisme va assolir, a més, una xifra rècord de 1.185 espectadors.

També les Sessions de Filmoteca han mantingut una activitat destacada. Durant el 2025 se’n van programar 34 arreu del territori, amb un total de 875 persones assistents. Un any més, les sessions més programades van ser les relacionades amb Segundo de Chomón, fet que confirma l’interès del públic pel patrimoni cinematogràfic i la importància de continuar apropant-lo a nous públics i a noves pantalles. En paral·lel, projectes iniciats el 2024 han tingut continuïtat, com el jurat cineclubista al Festival l’Americana, i també ha vist la llum el programa pilot d’un nou projecte, el podcast de la Federació, amb voluntat de continuïtat i creixement de cara al 2026. Cal esmentar igualment la col·laboració de la Federació en l’acte d’homenatge a La Central del Curt, distribuïdora de cinema clandestí durant la transició, organitzat per l’Acadèmia del Cinema Català a Castellar del Vallès.

Un altre dels moments importants de l’any ha estat la compareixença de la Federació a la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya, en el marc de la ponència del projecte de llei de l’Institut de la Filmoteca de Catalunya. Aquesta intervenció va ser una oportunitat per fer sentir la veu del moviment cineclubista i per formular tres propostes molt concretes: que la nova llei reconegui explícitament els cineclubs com a agents col·laboradors de la Filmoteca en la difusió i formació cinematogràfiques arreu del territori; que el Consell de Direcció de la Filmoteca incorpori una representació del teixit associatiu cineclubista com a veu del públic organitzat i de l’associacionisme cultural; i que es reforci la Filmoxarxa, amb més pressupost i un catàleg ampliat, per consolidar-la com una xarxa nacional de pantalles culturals que garanteixi l’accés al cinema català i europeu a tot el país. La posterior aprovació de la nova llei, ja aquest 2026, amb reconeixement del cineclubisme, és una notícia que celebrem i que confirma que la feina d’incidència institucional també dona fruits.

Al llarg de l’any, la Federació ha continuat defensant també altres línies de treball que considerem essencials. Entre elles, la perspectiva de gènere i el foment de la subtitulació en català, especialment en l’àmbit de la difusió cultural i no comercial. No es tracta de qüestions complementàries, sinó centrals: parlar d’accés a la cultura avui és parlar de llengua, de representació, d’igualtat i de diversitat. I és també entendre que el cinema no és només una oferta de consum, sinó una eina per pensar, compartir i construir ciutadania cultural.

El document que teniu a les mans recull amb detall tota aquesta activitat i moltes altres accions desenvolupades durant el darrer any. Però més enllà de l’inventari, aquesta memòria també vol expressar una convicció: el cineclubisme català viu un bon moment perquè hi ha una xarxa humana, associativa i cultural que el sosté, el renova i el projecta cap al futur. La Federació vol continuar sent útil per als cineclubs, més visible per al sector i més present al territori. I ho vol fer reforçant els serveis, acompanyant nous projectes, generant complicitats, defensant la versió original, el cinema català, la formació de públics i el dret d’accés a la cultura cinematogràfica arreu del país.

Acabo, doncs, amb un agraïment sincer a tots els cineclubs federats, a les persones que els fan possibles, a la junta, a l’equip tècnic i a totes les institucions i entitats que, d’una manera o altra, fan costat a la Federació. El 2025 ens ha deixat dades excel·lents, projectes valuosos i noves oportunitats. Ara ens toca convertir aquest bon moment en més estructura, més reconeixement i més futur. Perquè allò que representem no és només una manera de programar cinema, sinó una manera de viure’l, de compartir-lo al conjunt del territori i, en definitiva, d’estimar-lo.”

Àlex Portolés Da Silva
President

Memòria 2025. Document complet

Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *