Granollers, 15 i 16 de maig 2010

Sota el lema “Els drets del públic”

El cineclub de l’Associació Cultural de Granollers commemora

els 60 anys de la seva primera projecció

PROGRAMA

DISSABTE

Espai de la matinal, dinar i Assemblea de la FCC: Roca Umbert: Fàbrica de les arts. www.rocaumbert.cat

10,00 – 11,00.- Rebuda dels cineclubs + esmorzar

11,00h – 13,30.- Matinal: 1a part de la 5a Trobada dels cineclubs de Catalunya. Taula de treball.

13.45.- Checking Hotel

14,30.- Dinar a Roca Umbert

16,15.- Assemblea General de la Federació catalana de cineclubs.

Espai Roca Umbert

18,30h.- Trobada dels cineclubs amb tres directors catalans amb el tema “Relació del director amb el seu públic”. Obert a tothom.

Espai: Museu de Granollers

Temps lliure: Granollers acut aquest cap de setmana la Fira i festes de l’Ascensió amb una ciutat tota plena d’activitats al carrer que de segur us faran passar un final de tarda agradable.

22,30h.- Cinema musicat en directe. El rostre pàl•lid de Búster Keaton, pel december quintet. Espai juvenil El Gra. Plaça de l’esglèsia, 8.

Organitzat pel cineclub de l’Associació Cultural de Granollers. Obert a tothom

DIUMENGE

Espai: Roca Umbert: Fàbrica de les arts.

10,00 – 11,00. Esmorzar.

11,00h – 13,30h .- 2a part de la 5a Trobada dels cineclubs de Catalunya. Taula de treball.

14,00h.- Dinar a Roca Umbert. Nomenament del nou soci d’honor de la FCC in memoriam Esteve Sala Cortés, mestre i ànima del cineclubisme granollerí.

18,30h.- Projecció dels curtmetratges guanyadors del premi Miquel Porter i Moix en els festivals i mostres de cinema organitzades per cineclubs.

Espai: Museu de Granollers

(l’Associació d’amics de Miquel Porter i Moix, entitat col•laboradora, realitzarà la seva Assemblea anual després del dinar de germanor a les 16,30h al mateix espai de Roc Umbert)

LA JORNADA ANUAL DEL CINECLUBISME

La jornada anual del cineclubisme català és un esdeveniment en el que cineclubs de Catalunya es troben per tractar dels temes relacionats amb la seva activitat. En les 4 jornades anteriors s’han realitzats sessions específiques al voltant del finançament dels cineclubs, dels drets d’autor i exhibició pública, de l’aplicació de les noves tecnologies en l’àmbit cineclub i de models de programació. Aquestes jornades es realitzen cada any en una ciutat diferent permetent així realitzar activitats pel nostre territori de forma descentralitzada. Les ciutats que ja han vist les nostres jornades han estat Manresa, Sabadell, Vic i Vilafranca. La propera serà a Granollers tot festejant la primera projecció fa seixanta anys.

Totes aquestes jornades tenen un triple objectiu. Primer amb l’objectiu intern de formació i d’intercanvi d’experiències entre els cineclubs presents. El funcionament local de cada entitat no permet aquest intercanvi de manera habitual. Aquesta trobada és un moment per aprendre els uns dels altres. Aquest element d’intercanvi es reforça amb activitats paral•leles on especialistes plantegen solucions o casos de bones pràctiques als temes tractats a cada jornada. Un segon objectiu seria el de plantejar activitats cinèfiles que estiguin obertes al públic en general: projeccions, xerrades,… i que reforcin la transmissió d’un tipus de cinema de qualitat que els cineclubs defensen. I no oblidem que com a tercer objectiu, les jornades ens permeten, dins l’Assemblea anual de la FCC presentar el balanç de l’activitat de l’entitat i les propostes de futur als nostres associats.

ELS DRETS DEL PÚBLIC

Al 1987 es va signar a la ciutat de Tabor (antiga Txecoslovàquia) la carta pels drets del públic. Aquest decàleg (adjuntem en els annexos) és un manifest d’intencions signat per més de 70 federacions nacionals de cineclubs de tot el món. En aquest document, totalment vigent en els nostres temps, es fa un repàs dels drets del públic en quant accès a l’obra d’art, en quant al seu dret a manifestar les seves opinions, en quant al seu dret a formació, en quant al seu drets d’organitzar-se, a estar informats,….

En la campanya internacional que actualment s’està portant a terme el cineclubisme es declara el públic organitzat. Tots els temes de formació de públic i de captació de nous públics, està en les agendes dels cineclubs de bona part del món. Aquesta jornada a Granollers la volem dedicar a aquest tema.

TAULES DE TREBALL.

Sota el lema “Els drets del públic” hem preparat dues taules de treball, organitzades dissabte i diumenge matí

Dissabte:

Llei del cinema de Catalunya. Paper dels cineclubs. Perspectives i reptes davant la nova llei. Davant de l’aprovació en un futur proper del text de la nova llei del cinema apareixen incògnites, possibilitats i reptes que no podem deixar passar per alt. Tenim l’oportunitat d’acostar-nos al text de la llei (adjunt) i posicionar-nos en quin ha de ser el nostre paper en el futur. Informarem dels tràmits realitzats en el redactat de la llei i debatrem els punts assenyalats.

Diumenge

Formació i captació de públic. Exemples pràctics exposats pels propis cineclubs Tot allò que el cineclub pot fer per captar públic i fidelitzar al que ja té. Avantatges pels socis, preus, activitats,….. un reguitzell de casos pràctics que poden ser d’interès per a tothom.

60 ANIVERSARI DEL CINECLUB DE L’ASSOCIACIÓ CULTURAL DE GRANOLLERS

1950 -1960. ELS INICIS

L’Associació Cultural (de Antiguos Alumnos de Segunda Enseñanza) de Granollers, s’havia creat l’any 1947. Organitzava activitats culturals: conferències, recitals, concerts, teatre, exposicions… i, a partir, de l’any 1950 també cinema. La bona relació i la disponibilitat dels empresaris de cinema locals (Senyors Masó i Gratacós) va permetre presentar a la ciutat algunes pel•lícules que per raons comercials no s’haguessin projectat mai a Granollers.

Primera sessió de cinema de l’AC el 24 de gener de 1950: Hamlet de Laurence Olivier al Cinema Coliseum (futur Majèstic).

Durant aquesta dècada es projecta preferentment a les sales de cinema de la ciutat: Coliseum, Mundial, Principal i, a partir de 1960, al cinema Astoria. En les sessions s’entregava un programa de mà.

L’any 1959 s’utilitza per primera vegada la Casa de Cultura Sant Francesc per fer-hi projeccions en 16 mm. Aquestes sessions ja es completen amb un presentador i posterior col•loqui.

Hi ha documentades un mínim de 47 sessions.

Responsables: la Junta de l’AC en conjunt, però molt especialment el sr. Ramon Munné.

1961-1970. CINE FÒRUM AL CINEMA ASTORIA / RECUPERACIÓ DELS PIONERS / EL CINEMA AMATEUR I DOCUMENTAL

El cinema Astoria fou on es projectaren més pel.lícules en 35 mm de forma regular. S’entregava un documentat programa de mà i molt sovint es feien col•loquis. D’aquesta forma arribaren a la nostra ciutat films tan importants com Cleo de 5 a 7, Teléfono rojo, volamos hacia Moscú, El eclipse o Un verano con Mónica , que va tancar el cicle l’any 1969.

Projeccions quinzenals, preferentment al Cinema Astoria, però també a la Casa de Cultura Sant Francesc, la Biblioteca Francesc Tarafa i l’Institut de Batxillerat.

La preocupació per completar la formació del públic porta a l’organització del primer curset de llenguatge cinematogràfic, l’any 1966 amb sessions presentades per Magí Torruella, Antoni García Grau, Josep Comas, Isidre Guarro, Esteve Sala i Frederic Nadal.

Es recuperen i es projecten al cinema Astoria, l’any 1961, les pel•lícules rodades per Ramon Dagà als anys 20.

Es creen, l’any 1965, el Premis de Cinema Amateur Ramon Dagà.

Hi ha documentades un mínim de 66 sessions.

Responsables: Sr. Esteve Sala, al que feren costat els senyors Josep Comas, Isidre Guarro, Antoni García Grau, Frederic Nadal i Joan Colomé.

FORMACIÓ.

Es deixa de projectar a les sales comercials i s’utilitza bàsicament la Casa de Cultura Sant Francesc i l’Escola de Treball per a les projeccions.

Molts dels habituals espectadors de les sessions de l’Astoria s’integren al cine club i s’organitzen diverses sessions d’estudi d’història del cinema, de directors, de gèneres cinematogràfics, que van acompanyades, o no, per la projecció de pel•lícules en 8 i 16 mm.

La majoria de sessions es fan a la Casa de Cultura i a l’Escola Municipal de Treball. Esporàdicament, també es projecta a la Mútua del Carme, a la sala de festes Dingo, a la Sala Sant Esteve, al Casino i alguna vegada al cinema Astoria. A l’estiu s’organitzen cicles de cinema a l’aire lliure al pati de l’Escola de Treball i a també a la Porxada.

L’any 1974 s’adquireix un projector portàtil de 35 mm i una pantalla gran que s’instal•la a la Casa de Cultura Sant Francesc . S’aproven els estatuts que permeten formar part de la Federación Española de Cine Clubs (1974) i que donen accés a títols en 35 mm que no entren als circuits comercials.

Es projecta molt cinema independent i polític, com correspon a l’època.

Es programa un curs d’història del cinema a càrrec de Miquel Porter Moix.

Es continuen organitzant els Premis Ramon Dagà i es posen en marxa els “Festivals del Rotllo”.

Hi ha documentades un mínim de 220 sessions.

Responsables: Lluís Bauxell, Lambert Botey, Pius Canal, Ricard Caussa, Francesc Circuns, Josep Comas, Joan Corbera, Antoni García Prat, Pere Illa, Jordi Mauri, Jaume Ortuño, Jordi Pagès, Ramon Parellada, Jordi Riba, Esteve Sala i Rafel Sala

1981-1990. CINE CLUB (2) UN NOU ESPAI: EL CERCLE CULTURAL DE LA CAIXA.

L’obertura del Cercle Cultural de “La Caixa”, amb un teatre–auditori-sala de projeccions convenientment equipat, i que a més de tenir una programació pròpia s’oferia a les entitats de la ciutat, obre la possibilitat de tornar a presentar pel•lícules en 35 mm., en unes excel•lents condicions.

Es fan sessions en 35 mm al Cercle Cultural de “La Caixa”, alternades amb les de 16 mm a l’escola de Treball i al Museu de Granollers.

A més de les sessions pròpies, s’inicien les projeccions en col•laboració amb el mateix Cercle Cultural de “La Caixa”, l’Alliance Française i amb el Museu de Granollers.

S’inicia , l’any 1982, el programa de “Cinema per a les Escoles”, per a tots els centres escolars de Granollers, i que posteriorment s’ampliarà al de “Activitats per a les Escoles” que inclouran cinema, teatre i música.

L’any 1985 es celebra els 35 anys del cineclub. Hi ha documentades un mínim de 355 sessions.

Responsables: Lluís Bauxell, Lambert Botey, Ricard Caussa, Rafa González i Jaume Ortuño.

1991-2000 CINE CLUB (3). PREMI NACIONAL DE CINEMATOGRAFIA.

Aquesta dècada ve marcada per la concessió del premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat. Per la consolidació de les sessions en v.o. i de les “Activitats per a les escoles” i per la creació de “Cineastes de Granollers” a partir d’una tasca de recuperació de films rodats a la nostra ciutat.

Després d’haver estat diverses vegades finalista, el 1992, el Cineclub de l’Associació Cultural va rebre el Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya.

La disponibilitat de la sala del Centre Cultural de la Fundació La Caixa, facilita la regularitat i la continuïtat en excel•lents condicions de les sessions de cinema en v.o. d’arreu del món. La programació del Cine-Club ve a completar les sessions dels cinemes comercials de la ciutat.

Es fan sessions en col•laboració amb el Centre Cultural de la Fundació “la Caixa”, Cinemes Oscar, l’Alliance Française, Amics de l’Àfrica, Casal del Mestre, Amnistia Internacional,…

Les “Activitats per a les Escoles” (cinema, teatre i música), arriben gairebé a tota la comarca del Vallès.

Amb motiu de la celebració del centenari del cinema, l’any 1995, es recuperen una gran part dels films rodats a la nostra ciutat. La mostra porta el nom de “Cineastes de Granollers”. En anys posteriors, “Cineastes” es converteix en un col•lectiu que prepara anualment un projecte en comú a partir d’un tema concret i diferent cada any.

Hi ha documentades un mínim de 170 sessions

Responsables: Lluís Bauxell, Lambert Botey, Ricard Caussa, Rafa González, Teresa Llobet, Jordina Medalla i Antonio Vicente

2001-2009 CINE CLUB (4) . A LA CIUTAT SENSE SALES DE CINEMA.

Aquest darrer període està marcat per la consolidació de les sessions de cinema i l’ampliació de les activitats que coincideixen amb la desaparició de tots els cinemes del centre de la ciutat. Es comença a fer “El documental del mes” al Museu de Granollers, i segueixen les mostres de

“Cineastes de Granollers” i la proposta de “Cinema a les escoles”.

Desapareixen totes les sales de cinema del centre (nucli urbà) de Granollers i creix la disponibilitat per utilitzar el Centre Cultural de la Fundació “la Caixa”, que l’any 2009 passa a ser municipal. Es fan sessions cada setmana, i s’amplia el número de passis de cada pel•lícula. La programació del Cine-Club ja no sols hauria de completar la programació de les sales de cinema, sinó que ha de començar a fer un paper de substitut.

Es continuen fent sessions en col•laboració amb la Fundació “la Caixa”, l’ Alliance Française, Casal del Mestre, Amnistia Internacional, Amics de l’Africa, Fundació de l’Hospital Asil,…

S’intensifiquen les col•laboracions amb la Federació Catalana de Cineclubs.

S’inicia la programació regular i mensual de sessions de cinema documental al Museu de Granollers.

Anualment se celebra la sessió dels “Cineastes de Granollers”.

Continua el programa d’ “Activitats per a les Escoles”

A l’estiu del 2009 i a la plaça Maluquer i Salvador, s’ha tornat a programar un cicle de cinema a la fresca, aquesta vegada en versió original subtitulada.

Hi ha documentades un mínim de 445 sessions de cinema i 18 documentals

Responsables: Lluís Bauxell, Lambert Botey, Ricard Caussa, Rafa González, Teresa Llobet, Concepció Madurga, Jordina Medalla, Esteve Plantada, Martí Pujadas, Antonio Vicente i Carles Vives

PROJECCIÓ DISSABTE 15 DE MAIG A LES 22,30

Equipament juvenil El Gra

Plaça de l’esglesia, 8

El rostre pàl•lid de Buster Keaton

DECEMBER QUINTET

Aquest grup de jazz va néixer l’any 1996 amb formació inicial per piano, clarinet i saxo (December Trio) dins dels grups de cambra de l’Aula d’Ensenyaments musicals d’Argentona. L’any 1999 el grup passa a ser Quartet amb la incorporació de la bateria i participa al Festival Internacional de Música de Granollers precedint l’actuació de Lluis Vidal Trio. Amb aquesta formació ha participat en diversos festivals i mostres musicals. Fou l’any 2002 en que passa a ser December Quintet amb la incorporació del contrabaix. Recentment ha tornat a participar al Festival Internacional amb la projecció de El Rostre Pàl•lid i ha estrenat l’espectacle Gospel Songs for Children en col•laboració amb 60 cantaires del Cor Jove del Col•legi Jardí i el Cor Infantil Amics de la Unió. Vinculats a l’ESMUC, han participat en activitats escolars al Vallès Oriental i al Baix Llobregat.

Formació:

Roc Sala, piano

Nil Villà, saxo alt

Gabriel Amargant, clarinet

Xevi Matamala, bateria

Nicolàs Cabrera, baix elèctric

L’ESPECTACLE

El Festival Internacional de Música de Granollers va voler inaugurar l’edició del 2002 titulada “Música i escena” amb una estrena: una banda sonora original i moderna per una pel•lícula molt antiga, muda i interpretada per una de les principals estrelles del cinema sense so, Buster Keaton, l’anomenat cara de pal. Amb aquest objectiu, el festival va encarregar al jove grup December Quintet la creació de l’esmentada banda sonora i la seva posterior interpretació en directe.

La pel•lícula El rostre pàl•lid és un clar exemple de comèdia muda en la qual la gestualitat dels personatges ens mostra tot allò que l’espectador necessita saber per entendre la pel•lícula. La música composada per December Quintet, que barreja diferents estils de jazz (latin, swing, be bop, ragtime, etc.) intenta aconseguir el mateix objectiu: millorar la comprensió de l’argument i augmentar les emocions de l’espectador marcant els cops d’efecte del film i destacant els sentiments dels personatges. La música, doncs, està composada especialment per aquesta ocasió, recuperant, així, l’ofici dels músics de principis del s. XX.

L’espectacle consta d’una primera part on els membres del grup ens faran una petita presentació dels instruments i de la pel•lícula, així com de les funcions de la música al cinema mut, la idea del leitmotiv, etc. En la segona part es projectarà el film mentre el grup interpreta la banda sonora en directe.

CARTA DE TABOR DELS DRETS DEL PÚBLIC

La Federació Internacional de Cineclubs (FICC), organització de defensa i desenvolupament del cinema com a mitjà cultural, present en 75 països és també l’associació més adequada per a l’organització del públic receptor dels béns culturals audiovisuals.

Conscient dels profunds canvis haguts en el camp audiovisual, que engendren una deshumanització total de la comunicació, la FICC, a partir del seu congrés a Tabor (Txecoslovàquia) ha aprovat per unanimitat una:

CARTA DELS DRETS DEL PÚBLIC

1.- Cada persona té dret a rebre totes les informacions i comunicacions audiovisuals. Per això ha de tenir els mitjans per a expressar-se i donar a conèixer els seus propis judicis i opinions. No pot haver humanització sense veritable comunicació.

2.- El dret a l’art, a l’enriquiment cultural, a la capacitat de comunicació, font de tota mutació cultural i social, és un dret inalienable. És la garantia d’una veritable comprensió entre els pobles, l’única via per a evitar les guerres.

3. La formació del públic és la condició fonamental, fins i tot per als autors, per a la creació d’obres de qualitat. Només ella permet l’expressió de l’individu i la comunitat social.

4. Els drets del públic corresponen a les aspiracions i possibilitats d’un desenvolupament general de les facultats creatives. Les noves tecnologies han de ser utilitzades a aquest efecte i no per a l’alienació de les masses.

5. Els espectadors tenen el dret d’organitzar-se de manera autònoma per a la defensa dels seus interessos. Amb la finalitat d’arribar a aquests objectius, i de sensibilitzar al major nombre de persones cap a les noves formes d’expressió audiovisual, les associacions d’espectadors han de poder disposar d’estructures i de mitjans posats a la seva disposició pels ens públics.

6. Les associacions d’espectadors tenen el dret d’estar associades a la gestió i de participar en el nomenament dels responsables dels organismes públics de producció i distribució de l’espectacle així com dels mitjans públics d’informació.

7. Públic, autors i obres no poden ser utilitzats sense el seu consentiment per a fins polítiques de proselitisme comercial o altres. En casos d’instrumentalizació o d’abús, les organitzacions d’espectadors tindran el dret d’exigir rectificacions públiques i indemnitzacions.

8. El públic té dret a una informació correcta. Per aquest motiu rebutja qualsevol tipus de censura i de manipulació, i s’organitzarà per a fer respectar en tots els Mass media la pluralitat d’opinions com expressió del respecte als interessos del públic i al seu enriquiment cultural.

9. Davant la universalització de la difusió informativa i de l’espectacle, les organitzacions del públic s’uniran i treballaran conjuntament en el plànol internacional.

10. Les associacions d’espectadors, reivindiquen l’organització d’investigacions sobre les necessitats i l’evolució cultural del públic. Per contra s’oposen als estudis amb objectius mercantils tals com les enquestes sobre índexs d’audiència i acceptació.

Tabor, 18 de setembre de 1987