La informació ha estat agafada de la web de l’Ajuntament de Castellar del Vallès

El cineasta castellarenc Pere Joan Ventura Carol va rebre la Medalla de la Vila dissabte. El lliurament a Ventura de la màxima distinció que ofereix el municipi es va fer a la preestrena de la seva darrera pel·lícula, el documental Un vas d’aigua per a l’Elio dins la Mostra de Cinema de Castellar del Vallès BRAM! organitzada pel Club Cinema Castellar del Vallès.

El Ple Municipal del desembre passat va acordar per unanimitat atorgar aquest reconeixement a Ventura per tenir, com a cineasta, una trajectòria de lluita antifranquista i defensa de les llibertats i els drets socials. També, en l’àmbit local, per haver destacat com a impulsor del moviment cineclubista als anys 70, de fort component antifranquista, com a creador del BRAM! i com a recuperador del cineclub l’any 2011, amb la creació del Club Cinema Castellar Vallès (CCCV), una entitat que presideix des de la seva fundació.

Des del 1972 i fins a dia d’avui, Ventura ha treballat com a operador de càmera, reporter gràfic, realitzador, fotògraf, ajudant de direcció i director de cinema. Entre els seus treballs, sempre compromesos amb l’activisme social i polític, destaquen els duts a terme als anys 70 com a membre fundador del col·lectiu de cine militant “Grup de Producció” i les seves tasques a Televisió Espanyola de Catalunya, on a partir de 1977 va exercir d’operador de càmera, reporter gràfic, realitzador i editor. D’altra banda, entre els anys 70 i 90 va participar en diverses obres cinematogràfiques de Pere Portabella, i va fer d’ajudant de direcció en diferents pel·lícules de Vicente Aranda.

El seu treball El efecto Iguazú, que va dirigir l’any 2002 i que tractava sobre els treballadors en atur de Sintel que van acampar a la Castellana de Madrid, va ser premiat amb el Goya a millor documental. També va ser nominada en aquesta categoria dels Goya la pel·lícula col·lectiva Hay Motivo (2003), en què va participar amb el curtmetratge sobre la catàstrofe ecològica del Prestige Cena de capitanes.

Altres treballs remarcables són el curt La vida efímera per al projecte En el mundo a cada rato (2004) i els documentals En la calle, dirigit conjuntament amb el Gran Wyoming i que va rebre el Premi Reina Sofia 2006 a millor documental, Plou i fa sol (2012) o No estamos solos (2015), dirigit per Ventura i produït per Pere Portabella i El Gran Wyoming.