Hi ha res més inspirador que un festival de cinema celebrat en una ciutat gèlida, on no surt el sol durant les vint-i-quatre hores del dia i les sales de cinema són còmodes, grans i amb unes característiques tècniques immillorables? Tromsø, ciutat noruega situada dins el cercle polar àrtic, celebra el seu Festival internacional de cinema a mitjans de gener amb l’eslògan “Frozen Land Moving Pictures”. Terra glaçada, imatges en moviment. Aquest lloc evocador de grans aventures als confins de la fi del món té una vitalitat extrema. La seva gent: organitzadors, públic, voluntaris, i fins i tot els polítics, es desviuen perquè el festival sigui un èxit. El certamen disposa de cinc cinemes, un d’ells és un multicine amb cinc sales, i fan diverses projeccions a l’aire lliure, en una pantalla de glaç. És un autèntic orgasme cinèfil veure que el públic omple les sales de gom a gom, fins i tot a les sessions de les nou del matí. El festival té una secció oficial competitiva, amb onze títols, i diverses seccions paral•leles i retrospectives. Aquest any, el trasbals que viu la societat actual i les situacions dramàtiques que provoca en diferents àmbits era el tema recorrent. El jurat del FICC (Federation internationale des cine-clubs) format per Hilde Lange, de la Tromsø Children’s Film Society, Noruega, Patric Schatzmann, del Kino Freier Film Aarau and Swiss Youth Film Days, Suïssa, i Quim Crusellas, Cineclub Vic, Catalunya, vam atorgar el Premi Don Quijote a Stopped on Track de l’alemany Andreas Dresen.