Cristina Rius del Cineclub Akira de Sant Pol de Mar ens envia el seu informe després de representar al cineclubisme català e internacional al Krakow Film Fest a Polònia fent de jurat de la Federació Internacional de Cineclubs

English version

2 de juny de 2024. Ni més ni menys que 64 edicions acaba de complir el Festival de Cinema de Cracòvia (Krakow Film Festival, KFF), un dels festivals europeus més perseverants. Abans d’anar-hi, coneixia ben poc Polònia, més enllà del gran patiment durant la II Guerra Mundial, les motivacions del Papat de Karol Wojtyla o la gran afició i competència nacional en l’Esgrima. En cinema, la Triologia dels tres colors de Krzysztof Kieślowski havia despertat les meves primeres passions pel setè art.

Una setmana després, deixo Cracòvia amb la convicció de que el KFF és digne hereu del millor cinema polonès que va florir al segle passat. Tant per la qualitat de la filmografia seleccionada, com per una organització impecable i per la seva vocació internacional, el festival traspassa fronteres per parlar de diversitat cultural i cinema.

És molt difícil donar un sol Premi Quijote de la Federació Internacional de Cineclubs, en la competició internacional de curtmetratges (animació, ficció i documental), d’un festival com aquest. Com a jurat, tenia sentit que triéssim una pel·lícula que ens agradaria compartir amb el cineclub del que formem part, en el meu cas el Cineclub Akira de Sant Pol de Mar, junt amb els companys de jurat Holger Twele (del Bundesverband Jugend und Film e.V. in Frankfurt/Main, Alemanya) i Pawel Herman (de la Polska Federacja Dyskusyjnych Klubów Filmowych, Polònia).

El premi ha estat per Buzz of the Earth (República Txeca, 2023, 29’), dirigit per Greta Stocklassa, curtmetratge que es balanceja entre el documental, la ficció i l’experimentació. A Buzz of the Earth, l’humor txec acompanya un repte còsmic per la humanitat: si fins ara Praga ha estat el centre d’Europa, quan l’Agència Espacial Europea la tria com a base d’una nova missió, la ciutat se situa inevitablement al centre de l’univers… amb gran ironia i profunditat, un grup d’acadèmics i una mestressa de casa debaten sobre el passat, el present i el futur de la nostra espècie. El debat té lloc en una taula no tan rodona, que oscil·la entre qüestions existencials, econòmiques, mediambientals o de gènere, per acabar fent un retrat universal de tots plegats.

La Menció del Premi Quijote FICC 2024 ha estat per a un curt d’animació, On the 8th Day (França, 2023, 8’), dirigit per cinc joves graduats a l’escola Pôle 3D a Roubais: Agathe Sénéchal, Alicia Massez, Elise Debruyne, Flavie Carin i Théo Duhautois. On the 8th Day ens mostra com van caldre set dies per crear el món i només un per destruir-lo. Les directores conviden els espectadors a una terra preciosa, teixida amb fils de colors i cabdells de llana, on els mars estan plens de peixos i el cel d’ocells, les selves i sabanes habitades per animals que viuen en simbiosi. Malauradament, la foscor i la penombra engoleixen l’espai i la vida.

Sense adonar-nos, des del jurat havíem premiat 5 directores i 1 director. Si en tinguéssim la possibilitat, al Cineclub Akira de Sant Pol de Mar projectaríem molts dels curtmetratges programats al festival, com el meravellós Diamond Beauty (Hongria, 2023, 30’), història grotesca sobre la cirugia estètica i la necessitat de sentir-se estimats; An orange from Jaffa (Polònia/Territoris Palestins/França, 2023, 26’), una mostra a escala personal de l’absurditat del llarg conflicte israeliano-palestí; i també Better this way (Romania, 2023, 15’), un thriller tan dur com necessari per denunciar que sovint la homofòbia comença a casa, al costat de les persones que ens haurien d’estimar.

El Festival de Cinema de Cracòvia ocupa literalment la ciutat durant una setmana, amb projeccions en diverses sales (Agrafka, Kijów, ASP, Pod Baranami, Sala Niebieska, Mikro, Paradox, Sfinks) i a la vora del riu Vístula (enguany amb la retrospectiva del director experimental Godfrey Reggio, premiat amb el Drac de Dracs 2024), conferències de cineastes centre-europeus, trobades de la indústria del cinema, concerts a l’antic barri jueu de Cracòvia i altres propostes culturals per donar a conèixer la que va ser capital de Polònia i que avui té un centre històric inscrit com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Marxo amb la feliç sensació de que aquest festival és una de les grans apostes culturals de la ciutat de Cracòvia.

Cristina Rius del Cineclub Akira de Sant Pol de Mar