Aquest text, escrit per Martí Rom va ser llegit a l’acte de reconeixement de Juan Manuel García Ferrer com a nou Soci d’Honor de la Federació Catalana de Cineclubs. L’acte va tenir lloc durant la XXI Trobada de Cineclubs a Bescaanó els dies 6 i 7 de juny de 2026.

__________

“Tot va començar en el Cineclub Ingenieros, de l’Escola d’Enginyers, a la Diagonal. El 1973 s’hi va incorporar el Juan Manuel i del 1974 al 1976 conduiria la programació. Al acabar enginyeria va decidir estudiar Geografia.

A finals dels anys 70 escrivia a “Cinema 2002” la crònica de sessions de la Filmoteca dedicades a cinema històric, cinema rar.

Des del 1982 fórem els responsables del Cineclub Associació d’Enginyers, de la Via Laietana. Fins el 2010 vàrem fer 28 llibres i 24 documentals dedicats a personatges de la cultura catalana. Alguns de l’entorn cinematogràfic: Miquel Porter Moix, Joaquín Jordá, Llorenç Soler, Leopoldo Pomés, Julieta Serrano i Antoni Padrós. D’altres: Català-Roca, Joan Perucho, Josep Palau i Fabre, Ricard Salvat, Josep Maria Carandell, , Joan Margarit…

A partir del 2011, i fins ara, ha conduit XIV edicions d’ “Ombres Mestres”, també al Cineclub Associació d’Enginyers. Sessions d’anàlisi i reflexió sobre elements propis del llenguatge cinematogràfic, efectes visuals, temàtiques… Mitjançant una munió de petits fragments de pel·lícules permeten una curiosa i encertada revisió del cinema, dels seus trets fonamentals.

El 2019 fou el comissari de l’exposició “Cineclubisme: el públic s’organitza” que es va fer a la Filmoteca de Catalunya.

Des de fa anys, a la seva secció a Internet “Las peras del huerto de papá”, analitza aquell cinema, no habitual, sovint prou rar, que es projecta a la Filmoteca, Festivals i plataformes. Jesús Franco a la pel·lícula “El extraño viaje” (1964) de Fernando Fernán Gómez exclamava: “¡Con lo buenas que estaban las peras del huerto de papá!”. Es va projectar varies vegades al Cineclub Ingenieros quan era pràcticament desconeguda. El Juan Manuel sovint ens recordava aquesta frase. M’agrada creure que era així. La memòria no és més que reinterpretar una realitat llunyana, potser per esdevenir una anhelada ficció. Com una pel·lícula.

El cinema ens ha fet compartir molts moments rellevants.”

Martí Rom

Fotos: La Fatxenda