Els cineclubs sempre han comptat amb gent que va i bé. Cada època ha tingut la seva colla, formalitzada o no en una junta, que ha tirat del carro fins que ha trobat un relleu. En Jordi Pau Corominas, que tingué el seu primer contacte amb el cineclubisme a Madrid, on va estudiar enginyeria aeronàutica, se n’ocupà a principi dels vuitanta. Una època difícil, com bé sabeu, perquè durant la transició els cineclubs van anar buidant-se de militants polítics i, ai l’as, només hi van quedar els apassionats pel cinema. És a dir: els cinèfils, com en Jordi; que va heretar aquesta passió del Sr. Pau, el seu pare, i l’ha sabut transmetre a la Laia, la seva filla.

A més d’assumir la tasca de programació, en Jordi també n’assumí la d’elaborar, juntament amb la Conxita Romaní, cartells i quaderns de cinema editats pel cineclub. Cercaven informació en revistes especialitzades, triaven els textos que més els agradaven i elaboraven quaderns de cinema que enriu-te’n tu dels fulls de sala que es fan ara. Perquè si avui en dia és a l’abast de gairebé tothom copiar i enganxar un text d’internet i fer-ho mínimament maco, als anys vuitanta aquesta era una feina que només podia fer gent polida, que treballés fi. I aquí és on entra en escena en Jordi, que picava a màquina els textos —amb un sistema que va idear perquè la tinta no li embrutés els fulls— i dissenyava cada pàgina aplicant meticulosament els seus coneixements tècnics. Hauríeu de veure quina meravella de cartells feia, retallant fotocòpies de revistes i tirant línies amb el paral·lex, sempre amatent que el resultat final lluís d’allò més un cop ciclostilat. La seva passió pel cinema —i suposo que també una mica les ganes que tenia d’impressionar la Conxita— el van dur a elaborar materials de difusió que amb el temps han esdevingut tot un tresor.

Des del cineclub no podem estar més que agraïts al nostre vicepresident, membre històric del cineclub Lloret que, com la M. Carme o la Ioia, no va dubtar a donar-nos suport quan vam fundar el Cineclub Adler. Si no fos per la seva presència, ara no podríem dir amb orgull que aquest cineclub es considera hereu d’una tradició cineclubista que ve de lluny.

Gràcies Jordi pel teu compromís amb el cineclub; per ser qui s’aixeca a mitja projecció i fa pujar el so quan no està prou alt; per les llargues converses de camí a casa després de cada sessió. Espero que en puguem seguir gaudint durant molts anys.

Joan Moret i Camps, President del Cineclub Adler

Lloret de Mar, 3 de juny de 2023