Les jornades d’autoformació

A la ciutat italiana de Cagliari ens vam trobar els dies 10, 11 i 12 de març a l’Hotel Panorama. Vam ser un grup nombrós de cineclubs vinguts de Cerdenya i alguns de l’Italia continental per un curs d’autoformació. Després de les presentacions de rigor, dues conferències inaugurals ens van introduïr en el naixement de la Federació italiana de cineclubs des d’un punt de vista històric. Van estar a càrrec de Valentina Origa i Giuseppe Pilleri.

Per finalitzar la primera jornada es va projectar “Miracolo a Milano” de Vittorio de Sicca i es va procedir al debat amb el públic seguint la metodologia de analisis de la FICC italiana

El dia 11 van començar la feina per analitzar 30 anys després la Carta de Tabor dels drets del públic. Tots els delegats ens vam dividir en 4 grups i vam procedir a treballar de forma separada segons una proposta temàtica: Té sentit encara parlar dels “drets del públic”?, Existeix avui dia un “públic” de referència?, Hi ha punts de la carta que siguin vigents? Hi hauria que treure o posar alguns altres? Com es podria rellançar la carta i donar-li visibilitat?

Per la tarda va arribar el moment pels delegats internacionals. Casimir Yameogo (Burkina Faso); Gabriel Rodríguez (México); Laura Godoy (Ecuador), Vladimir Supik (Russia), Elisabeta Randaccio (Itàlia) i Julio Lamaña (Catalunya). Es tractava de donar una mostra de la força del moviment associatiu cinematogràfic al món.

Immediatament després es va projectar el curt anglès “Balcony” i es va procedir al debat segons la metodologia de la FICC italiana. 17 minuts de projecció i pràcticament una hora de debat.

Després del sopar es va procedir a l’anàlisi metodològic del debat del curt que havíem vist i debatut anteriorment. El treball consistia en analitzar al moderador i veure com ho havia fet. Va ser una sessió molt interessant on els assistents comentàven aspectes que havien mancat o subratllant aquells que havien anat bé. No cal dir que el debat, després de la projecció, és per la FICC italiana un moment clau en la pràctica cineclubista.

El dia 12 vam reunir els 4 grups que havien treballat per separat el document de la Carta de Tabor dels drets del públic i es van recollir les conclusions. Per resumir es va manifestar l’actualitat de la Carta i la necessitat de continuar difondre-la.

Després del dinar va haver un comiat general, la foto de grup i personalment, la sortida cap a l’aeroport per tornar a Barcelona. L’organització d’aquesta trobada va ser esplèndida i el nivell de les intervencions impressionant. Vaig recollir algunes idees que espero ens siguin d’utilitat a Catalunya i al cineclubisme dels Païssos Catalans. Agraeixo especialment a Marco Asunis, president de la FICC italiana i a tot el seu equip l’esforç per convidar-nos a aquesta trobada d’autoformació.

La nova llei del Cinema a Itàlia

Ja des del primer dia aquest va ser un tema que anava de boca en boca i que va ser tractat en diversos moments. A Itàlia hi ha una nova llei del cinema que ha deixat fora a les associacions cinematogràfiques. Des dels anys 60’ a Itàlia, les federacions de cineclubs (nou federacions en l’actualitat) rebien uns diners per part de l’Estat que ells repartien entre els seus cineclubs federats.

Aquest model no apareix a la nova llei del cinema i planteja un futur molt difícil i complicat per al cineclubisme a Itàlia. Al final de les jornades es va presentar un document que resumia la posició crítica amb el Ministeri de Cultura i amb aquesta llei i s’anunciaven possibles accions.

La FICC internacional es va comprometre a través del seu Secretari General, i membres presents, a donar a conèixer aquest document. També ens vam comprometre a recopilar Lleis de cinema a tot el món on els cineclubs siguin contemplats (La Llei catalana és un exemple) per tal de que la FICC italiana els pugui fer servir en la seva lluita per tornar a incorporar als cineclubs a la política cultural de l’estat italià.

Més info a

http://www.ficc70.it/

Julio Lamaña

juliolamana@federaciocatalanacineclubs.cat