La Federació Catalana de Cineclubs ha comparegut avui a la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya per fer sentir la veu del moviment cineclubista en la ponència del projecte de llei de l’Institut de la Filmoteca de Catalunya.

En nom de la Federació hi han intervingut el president, Àlex Portolés, i la vicepresidenta, Mireia Iniesta, que han exposat les principals propostes del col·lectiu cineclubista. També han assistit con a públic la secretària de la Federació, Mireia Fernàndez i el gestor de projectes, Pablo Sancho.

En la seva intervenció, la Federació —que agrupa 64 cineclubs dels territoris de parla catalana— ha proposat tres mesures principals:

1. Que la nova llei reconegui explícitament els cineclubs com a agents col·laboradors de la Filmoteca de Catalunya, en la difusió i formació cinematogràfiques arreu del territori.
2. Que el Consell de Direcció de la Filmoteca incorpori una representació del teixit associatiu cineclubista, com a veu del públic organitzat i de l’associacionisme cultural.
3. Que es reforci la Filmoxarxa, amb més pressupost i un catàleg ampliat, per consolidar-la com una xarxa nacional de pantalles culturals que garanteixi l’accés al cinema català i europeu a tot el país.

A més, la Federació ha reivindicat el foment de la subtitulació en català, especialment en l’àmbit de la difusió cultural i no comercial, com una eina essencial per garantir la igualtat d’accés del públic i per normalitzar la presència de la llengua catalana en el cinema.

En la seva exposició, Portolés i Iniesta han subratllat que els cineclubs són “una peça essencial del sistema cultural català” i que comparteixen amb la Filmoteca la missió de difondre la cultura cinematogràfica, conservar el patrimoni fílmic i formar un públic crític i divers.

També han recordat la relació històrica entre els cineclubs i la Filmoteca de Catalunya, que es remunta als orígens de la institució i es manté viva a través d’iniciatives com les Sessions de Filmoteca, la Setmana del Cineclubisme o el projecte Filmoxarxa.

La Federació ha conclòs la seva intervenció proposant “una col·laboració estructural i un compromís compartit entre les institucions públiques i el moviment associatiu cineclubista”, per tal que el cinema arribi a tots els racons del país com a eina de cultura, memòria i cohesió.

Aquest ha estat el text complet de la compareixença

Compareixença de la Federació Catalana de Cineclubs
Ponència del Projecte de llei de l’Institut de la Filmoteca de Catalunya

Bon dia,
Gràcies, president, diputades i diputats, per donar-nos la paraula.

Compareixem avui en nom de la Federació Catalana de Cineclubs, en representació dels 64 cineclubs federats dels territoris de parla catalana, no només de Catalunya, sinó també de terres valencianes, mallorquines, andorranes i de diversos casals catalans a l’estranger.

El cineclubisme compta amb una trajectòria de 100 anys d’història a casa nostra i la nostra federació, amb quasi mig segle de vida, manté viva una xarxa associativa arrelada al territori i gestionada en la majoria de casos des del voluntariat.

L’any 2010 es va aconseguir per primera vegada que el terme cineclub fos incorporat a una llei, concretament a la 20/2010 del cinema. Segons aquest text, es defineix cineclub “com a entitat sense ànim de lucre que s’autodenomina així en els seus estatuts i que té l’objectiu principal de promoure i difondre l’interès pel cinema en la formació de públics per mitjà de diverses activitats, com ara projeccions, debats, conferències, cursos o publicacions”.

Els cineclubs som associacions culturals formades per públic organitzat que treballem per apropar el cinema d’autor, independent, català, europeu i d’arreu del món a tots els indrets del país.

També volem subratllar la nostra contribució al sector audiovisual: donem nova vida a pel·lícules més enllà de la seva estrena a sales i en l’ambit de l’exhibició no comerical i generem activitat econòmica i promovem el cinema català i en llengua catalana.

A través de la nostra escola popular contribuïm a l’educació audiovisual, i a formar una ciutadania crítica, diversa i oberta als reptes contemporanis.

I incorporem la perspectiva de gènere, la memòria històrica i la promoció del català a les nostres programacions.
A més, molts dels cineclubs fem possible que arribi el cinema en aquelles poblacions on les empreses d’exhibició no arriben. De fet, en els darrers anys s’ha generat una onada de naixements de cineclubs per garantir que es pugui veure cinema en pantalla gran a molts municipis on havien desaparegut les sales.

Les nostres dades ens permeten afirmar que el cineclubisme no és una activitat minoritària, sinó una peça essencial del sistema cultural català.

Segons l’Estudi del Cineclubisme 2024, els cineclubs van organitzar l’any passat més de 2.100 sessions i van reunir prop de 150.000 espectadors arreu del territori.

Hi ha altres indicadors igualment rellevants:
• El 26% de les sessions dels cineclubs són en versió catalana (original, doblada o subtitulada).
• El 17% de les pel·lícules programades el 2024 van ser produccions catalanes.
• I dues terceres parts de les sessions (67%) són en versió original o versió original subtitulada.

Aquestes dades mostren que els cineclubs contribueixen activament a assolir objectius que l’administració pública també persegueix: la descentralització cultural, la normalització lingüística i el foment del català, la difusió del cinema català i europeu i la formació d’un públic crític.

Som, per tant, espais de sociabilitat, de memòria, de diversitat i de diàleg intergeneracional. I també un instrument clau per garantir els drets de la ciutadania a l’hora d’accedir, participar i incidir en l’àmbit de la cultura.

RELACIÓ HISTÒRICA AMB LA FILMOTECA
Aquest compromís amb la cultura i amb el públic explica també la nostra relació històrica amb la Filmoteca de Catalunya, molt viva encara avui i que voldríem reforçar en aquesta nova etapa.

De fet, la Filmoteca neix també del llegat de Miquel Porter i Moix, pare del cineclubisme català, que va donar origen a l’arxiu inicial de la Filmoteca a partir del fons COCICA.

Ara fa 20 anys, la Federació va començar a gestionar les Sessions de Filmoteca, que volen difondre el patrimoni cinematogràfic català arreu del país. Des d’aleshores, hem estat una de les vies més eficaces perquè la Filmoteca arribi fora de Barcelona.

Al llarg dels anys, molts cineclubs han acollit programes itinerants de la Filmoteca, fent possible que el seu fons arribés a públics de tot el país.

També organitzem activitats conjuntament. Per exemple, des del 2014 organitzem amb la Filmoteca la Setmana del Cineclubisme, que enguany ja ha arribat a la seva dotzena edició.

L’any 2018 vam organitzar conjuntament l’exposició “Cineclubisme: El públic s’organitza”, amb motiu del 40è aniversari de la Federació, estrenada a la sala d’exposicions de la Filmoteca i que després va voltar per diferents cineclubs catalans que la van acollir.

Aquell mateix 2018, els cineclubs vam ser els primers a adherir-nos a la Filmoxarxa, la xarxa de pantalles concertades impulsada per la Filmoteca. Els resultats d’aquests primers anys conviden a l’optimisme.

SOBRE LA LLEI: PROPOSAR QUE ELS CINECLUBS HI APAREGUEM
Aquest vincle històric i natural ens porta avui aquí, per defensar que aquesta col·laboració entre Filmoteca i cineclubs tingui un reconeixement formal dins el nou marc legal.

Des de fa dècades, els cineclubs són el vehicle que fa arribar el patrimoni fílmic i les activitats de la Filmoteca a tot el territori català.

Per això creiem que el projecte de llei hauria d’incorporar una referència explícita als cineclubs com a agents culturals i col·laboradors de la Filmoteca al territori, més enllà de la ciutat de Barcelona.

De fet, la llei 20/2010 del cinema ja posa en valor que la difusió de la cultura cinematogràfica a Catalunya es faci per mitjà de la xarxa de cineclubs.

Per això, proposem que en el redactat de l’article 2, punt 4, s’hi inclogui també una menció explicita als cineclubs en què es descrigui que aquestes entitats actuen en la difusió i formació cinematogràfiques des de la independència, però de manera alineada amb els objectius de la Filmoteca.

També proposem que s’inclogui que l’Institut de la Filmoteca de Catalunya i la Federació Catalana de Cineclubs puguin signar convenis de col·laboració per a la promoció d’activitats d’aquet nou institut als municipis.
Som espais de participació cultural, de debat, de comunitat i de coneixement; valors que, de fet, la Filmoteca comparteix i que aquesta llei pot ajudar a reforçar.

FORMAR PART DEL CONSELL DE DIRECCIÓ
El projecte de llei de l’Institut de la Filmoteca preveu un Consell de Direcció plural i representatiu del sector. En aquest sentit, considerem que la veu del públic organitzat i de l’asu-siasio-nisme cultural hi hauria de tenir també presència.

L’article 4 preveu que hi hagi cinc vocals en representació dels sectors professionals i acadèmics relacionats amb el patrimoni cinematogràfic i audiovisual.

És un plantejament encertat, però trobem a faltar la presència de la societat civil vinculada a la difusió i a la formació del públic en els àmbits cinematogràfic i audiovisual.

Per això, proposem que entre els vocals s’hi inclogui també una representació del teixit associatiu cineclubista, com a interlocutor estable entre la Filmoteca i els espectadors/es organitzats.

FILMOXARXA
Ens alegra que la nova llei mantingui i reforci la Filmoxarxa, un programa que coneixem bé perquè hi hem estat implicats des del primer dia.

Des del seu inici, la Federació ha estat l’entitat coordinadora i impulsora principal de la Filmoxarxa.
Aquest projecte ha estat possible gràcies a la col·laboració dels cineclubs i a una gestió que combina criteri cultural i presència territorial.

Però cal anar més enllà:
– Proposem que la Filmoxarxa disposi de més pressupost i més catàleg,
– i que es faci visible com a programa nacional de difusió del cinema català i cinema inèdit europeu, amb igualtat d’accés arreu del territori.

En definitiva, la Filmoxarxa pot esdevenir una veritable xarxa nacional de pantalles culturals —un projecte compartit entre institucions i cineclubs per garantir que el cinema de qualitat arribi a tots els territoris.

CONCLUSIONS
A mode de conclusió, avui venim a proposar una col·laboració estructural i un compromís compartit entre institucions i el moviment associatiu cineclubista.

Compartim els objectius de la Filmoteca: en el sentit de difondre la cultura cinematògrafica, donar a conèixer el seu patrimoni fílmic i contribuir a la formació crítica del públic.

Volem ajudar a fer que tots aquest valor que aporta la Filmoteca sigui viscut, estimat i accessible a cada racó de Catalunya.

Per això proposem:
1. Que la llei reconegui explícitament els cineclubs com a agents col·laboradors de la Filmoteca de Catalunya al territori.
2. Que el Consell de Direcció de la Filmoteca incorpori entre els seus representants un membre procedent del teixit associatiu cineclubista, és a dir, del públic organitzat.
3. I que es reforci el projecte de la Filmoxarxa amb pressupost i amb una aposta real per la difusió del cinema català i europeu a tot el país.

El cinema és art, memòria, identitat i llenguatge. Els cineclubs el mantenim viu i proper.

Continuarem treballant perquè la Filmoteca i els cineclubs segueixin caminant plegats, fent que el cinema sigui una eina de cultura, de memòria i de cohesió. Estem convençuts que la força de la Filmoteca es mesurarà també per la seva presència al territori.

Moltes gràcies.