Cada any, des de fa ja 15, quan el plujós mes de novembre està deixant pas al blanc desembre, s’està a un click de les pirotècnies lumíniques als carrers que ajuden al consum, i al Bàltic passa de fer fred a molt de fred, arriba un festival que obliga a aquella allunyada zona d’Europa a mantenir l’estufa, el ulls i el cor ben oberts: el Black Nigths Tallinn International Film Festival (PÖFF).

El fet d’haver assistit dos anys com a Jurat al PÖFF (com a FICC el 2010, i enguany com a jurat de la secció Tridens Baltic) em concedeix el privilegi d’una bona posició en perspectiva d’aquest festival que creix a un gran ritme. Posició que intentaré aprofitar per donar la millor definició possible. Si l’any anterior em vaig sorprendre positivament per una programació inabastable que supera els 250 títols (el Jurat FICC ha d’atendre els aproximadament 20 de la secció Oficial), que es reparteixen entre les diferents seccions i els sub-festivals englobats dins la marca PÖFF. Enguany el creixement es constatava en les mes de 70.000 entrades venudes a dos dies de concloure el festival; a més de l’admirable autonomia d’algun d’aquest sub-festivals, com ‘Animated Dreams’ que ha rebut una ajuda independitzada del programa Media i ha tingut mes convidats internacionals que el festival ‘mare’.