En J.M. Garcia Ferrer, del cineclub de l’Associació d’Enginyers de Barcelona va assistir com a jurat internacional al festival de Locarno. Allà, amb quatre companys més del jurat de la Federació internacional de cineclubs va atorgar el premi Quijote. Aquest és el seu informe

Se sent un fort rugit, com un tro. Tot seguit, un lleopard creua la pantalla d’esquerra a dreta, deixant sentir el pes que transmeten les seves petjades. Quan és fora, un altre rugit.

Aquesta caràtula ha precedit totes les projeccions del 64 Festival del cine de Locarno, celebrat del 3 al 13 d’agost de 2011. Però abans, amb una musiqueta persuasiva, una sèrie de fotogrames de films es van projectant enllaçats, mentre un seguit de noms de grans realitzadors van apareixent i desapareixent. Les imatges de pel•lícules escollides, que atrauen fortament l’atenció, són en blanc i negre, amb certes notes de groc per composar els colors del festival, els mateixos, per cert, que els de la Federació Catalana de Cineclubs. Serà la música, seran els embriagadors fotogrames en blanc i negre, el cas és que una certa malenconia per un gran cinema ja desaparegut s’escampa per la sala. Però potser no sigui el cas, i no hauria de ser aquesta la sensació…