Arribo a Sevilla amb tres dies per davant de maratons cinèfiles. Com a màxim puc arribar a veure onze pel·lícules i així ho intento fer. Les expectatives de trobar-me el mateix que anys anteriors havia fruït a altres festivals es compleixen i de vegades es superen. Tres seus en un radi d’un quart d’hora, dos antics multi sales clàssics i un d’un centre comercial envolten l’hotel que fa de seu al festival. Primera sorpresa agredolça al comprar les entrades hi ha més d’una pel·lícula que no podré veure per què les localitats de totes les sessions estan esgotades. Això però també em parla de la implicació dels espectadors sevillans amb el festival.