Fa ja 24 anys que L’Alternativa organitza un festival molt especial per demostrar que existeix i és possible un cinema que resulti una opció diferent al majoritàriament visible a sales. Un cinema que, amb el pas dels anys, en bona mesura s’ha anat fent predominant en els (bons) festivals actuals.

Recordo les seves sessions inicials, i les cerques que van fer per poder donar a conèixer el cinema independent -en ocasions auto-denominat alternatiu- que havia lluitat al marge del sistema al nostre país. També les seves magnífiques últimes retrospectives, amb films de gent com Raymond Depardon, Lucrecia Martel, Alain Cavalier, Anne-Marie Meiville, o Maurice Pialat, a les que procurava no faltar. Eren totes sessions sempre acompanyades de debats, d’altres actes complementaris, que han anat construint tot l’engranatge de múltiples facetes que és el festival avui.