En Joan Miquel Gual @joanomada, escriu aquest article sobre la potència i dinamisme del cineclubisme a La Directa

En molts municipis de parla catalana ja no queden sales de cinema. En alguns d’ells, aquest servei ha passat a ser desenvolupat pels cineclubs, entitats de base en què, paradoxalment, les espectadores són tan protagonistes com les estrelles de la pantalla. Ho són perquè preserven una manera de mirar i gaudir el cinema, comunitària, que les plataformes digitals fan que cada cop sigui menys habitual. I ho són perquè programen de forma autogestionada el consum audiovisual, al marge dels designis de la indústria de la distribució, i perquè reivindiquen el cinema com a mitjà de debat, formació i dinamització cultural, i, en definitiva, perquè els resulta essencial trobar-se per compartir experiències davant la gran pantalla.

Podeu llegir l’article sencer aquí