Per primera vegada a Catalunya tenim una llei del cinema pròpia. Amb aquesta llei s’intenta reforçar el teixit industrial i corregir la poca presència de la nostra llengua en les pantalles de cinema. L’article 18 que marca les quotes de la presència del català ha estat el punt conflictiu entre els redactors de la llei i el gremi de distribuïdors i exhibidors. Aquest fet ha fet que altres aspectes de la llei hagin quedat amagats i poc comentats des dels mitjans de comunicació. Com per exemple, la xarxa concertada de pantalles que vol portar el cinema d’autor, europeu i català a tot el territori. Aquest punt obre incògnites sobre com afectarà als cineclubs. Estarem atents a com evoluciona aquest punt.