L’Andreu Roca, del Cineclub Vic ha estat escollit nou soci d’honor de la Federació catalana de cineclubs. El dia 28 d’octubre 2017, en el marc de les XII Jornades cineclubistes a Vic es va fer l’acte de nomenament. El text per presentar a l’Andreu a la resta de cineclubistes arribats de tot el país va ser llegit per Quim Crusellas, del cineclub Vic.

____________________________

"Va ser a principis dels 90 que la veu greu i cinematogràfica de l’Andreu em va deixar anar: “Crusellas, entra a la junta de Cineclub Vic, que necessitem sang nova, collons!” I amb frases d’aquesta profunditat i elegància també analitza les pel·lícules que veu: “Ja has vist el nou Blade Runner? És de collons!” Un pou de saviesa cinematogràfica i un model d’anàlisi a imitar.

L’Andreu Roca no sé si es desperta molt d’hora, molt d’hora, però va a dormir tard, molt tard. Les reunions de junta al Casino de Vic s’allargaven sempre i es convertien en tertúlies de cine, en autèntiques lliçons regades d’anècdotes i bon humor, amb el mecenatge d’altres membres de junta, després presidents, com en Miquel Pérez i en Joan Puigdollers, Pursa. L’Andreu va arribar a la presidència de Cineclub Vic l’any 1974, coincidint amb la constitució de l’Assamblea de Catalunya a Osona. El seu mandat, marcat per la transició política, amb molts socis donant-se de baixa perquè el cineclub ja no era aquell espai alternatiu on parlar de política i sense l’aixopluc del bisbat, va ser una travessia pel desert. Malgrat l’aparent mort del franquisme, amb la possibilitat de fer una programació lliure i més diversa, el descens de socis i els canvis socials i polítics van deixar l’entitat desemparada, i va sobreviure com una pel·lícula de Sèrie B, amb poc pressupost però amb molta resistència i ganes d’arribar al públic. Per això cal reivindicar l’etapa de l’Andreu com una de les més importants de la història de l’entitat. Gràcies a la seva tossuderia, a la defensa del nou cinema autoral hereu del maig del 68, la recuperació de títols prohibits durant la dictadura, i de l’afiliació a la Federació Catalana de Cinelcubs (el 1984), l’entitat avui continua viva. Si avui hi ha un Cineclub Vic que ha programat ininterrompudament des de 1958 és en bona part gràcies a l’Andreu. Durant els anys de la seva presidència van passar pel cineclub títols com BLOW-UP, L’ATALANTE, PICKPOCKET, A BOUT DE SOUFLE, ALPHAVILLE, FREAKS, CUL DE SAC, EL SETÈ SEGELL o ELS 400 COPS…

El vells rockers no moren mai, els vells cinèfils tampoc, i per això, recordant a un dels directors favorits de l’Andreu, que va dir allò de que una història ha de tenir un començament, un desenvolupament i un final, però no necessariament en aquest ordre, tornarem al principi: Andreu, tu ets sang nova i et necessitem. Has estat un president… de collons!"