El Festival Courtcircuits 66 va néixer l’any 2020, després del que tots recordem, amb la intenció de fer arribar cinema de qualitat a viles petites seguint la idea que aquestes poblacions tenen un accés limitat a aquest art. El format audiovisual triat va ser el curtmetratge i un sol requisit, la qualitat. La voluntat itinerant fa
compaginar les sessions a l’aire lliure amb les que es fan en espais tancats.

El número 66 és el que representa el departament francès dels Pirineus Orientals, per tant, inicialment va tenir un àmbit departamental encara que sempre amb la intenció d’arribar a tots els racons. Malgrat aquest àmbit inicial, la proximitat de la frontera, aquesta línia imaginària que ens uneix i ens separa, va fer pensar els organitzadors de provar de passar algunes de les sessions al cantó sud de Catalunya, com es veu des del nord. Els primers contactes van ser amb alcaldes fins que algú els va dir que a Figueres hi havia una gent que també era cinèfila i que els podrien ajudar. L’any 2023 va prendre forma aquesta coŀlaboració fent créixer la quantitat de seus d’aquesta banda de la frontera administrativa.

El festival ha anat evolucionant, creixent en seccions i en seus fins arribar a l’edició d’enguany amb 34 municipis a banda i banda dels Pirineus, 60 obres en selecció, 22 dins la selecció en competició, una quarantena d’actes paraŀlels i ha sobrepassat els 12000 espectadors.

Després de tres anys de coŀlaboració, aquest 2026 des del cineclub Diòptria de Figueres els vam proposar oferir el premi Miquel Porter i Moix dins dels guardons. La idea va ser ràpidament acceptada ja que s’afegia al jurat professional, el jove i el del públic i a més emfatitzava l’esperit transfronterer que cada cop agafa més entitat en el festival. La tria del jurat havia de ser doncs un representant d’un cineclub del cantó sud, en aquest cas nosaltres; un del cantó nord, es va presentar el cineclub Cinetoiles de Ceret; i algú en representació de la Federació, que aquest any va ser en Tariq Porter, net del Miquel Porter que dóna el nom al premi cineclubista.

La selecció en competició formada pels anteriorment citats 22 curtmetratges és eclèctica en formats, imatges real i animació; procedències, eminentment europea però també procedents de Canada, Nova Zelanda o Àfrica del Sud; i generes, thrillers, comèdia o fins i tot fantàstic. La qualitat de la selecció va fer el seu visionatge molt amè malgrat la dificultat de la tria única. Com a jurats, davant la dificultat, de veure in situ els curtmetratges se’ns va proporcionar un enllaç per poder veure’ls al nostre ritme. La dificultat de planificar una trobada també ens va fer acordar un debat per videoconferència.

El debat a tres bandes va ser molt més fàcil del es podia preveure. Potser deu existir allò que alguns anomenen sensibilitat cineclubista perquè de seguida vam arribar a un acord. La manera de treballar va ser nomenar els nostres tres curts preferits. Un curt es repetia en les tres seleccions i un altre apareixia en dues. El veredicte estava clar i simplement calia decidir si s’anomenava al segon en la cursa d’alguna manera.

La peŀlícula que va quedar en segona posició era un curtmetratge francès del director Théo Vincent Suzzoni que explica l’exercici d’un estudiant de cinema que li ha encomanat explicar una història fent servir només el so.
Aquest curt es titula “Son seul”.Nosaltres, com a jurat, vam apreciar el gest cinematogràfic que condensa tota una història de decaïment i resiliència, d’amors paternofilials jugant amb un dels aspectes més importants i que de vegades passa desapercebut com és el so.  

El curt que va tenir la nostra unanimitat va ser un film documental nord-irlandès del director Ross McClean que segueix la jornada laboral nocturna d’un trio de fanalers reparant i substituint enllumenat públic per Belfast. En aquest treball vam valorar la capacitat d’expressar, a través la llum, la poètica i la política de les imatges. La utilització d’un llenguatge genuïnament audiovisual per mostrar els canvis que afronta la humanitat, tot apuntant, una sèrie de temes que corren en la penombra. El curt és “No mean city”.

L’entrega de premis va tenir lloc al Voló, on, conjuntament representats dels cineclubs Cinetoiles de Ceret i Diòptria de Figueres vam poder explicar la motivació del premi i el seu nom, així com, justificar la nostra elecció. Una enriquidora experiència que desitgem continuar i convidar a altres membres de la Federació a participar.

Carles Font del Cineclub Diòptria