Federació catalana de cineclubs

Gestionem programacions i serveis cinematogràfics a cineclubs, entitats sense ànim de lucre i administracions

Notícies :: Notícies de la Federació :: 5es JORNADES DEL CINECLUBISME CATALÀ. MEMÒRIA DE LES ACTIVITATS

Titular notícies

5es JORNADES DEL CINECLUBISME CATALÀ. MEMÒRIA DE LES ACTIVITATS

Divendres 21 Maig 2010

assistents a les jornadesSota el lema “El dret del públic” i amb el cineclub de l’Associació Cultural de Granollers tot commemorant els 60 anys de la seva primera projecció vam realitzar les nostres jornades anuals de formació i cinema amb una alta participació de cineclubs de Catalunya. Vam poder gaudir de dues taules de treball, una trobada amb directors catalans, una projecció de cinema musicada en directe, el reconeixement a un nou soci d'honor de la FCC i un passi de curtmetratges guanyadors del premi Miquel Porter i Moix en els festivals i mostres de cinema organitzades per cineclubs. A continuació teniu la memòria completa.  




Cineclubs assistents en algun moment de les jornades:
Cineclub 8 ½ de Cassà de la Selva (Josep Ferrer); Cineclub Adler de Lloret de mar (Joan Moret); Cineclub amics del cinema de la capital del cava (Rafael Jariod i Carme Corrales); Cineclub amics del cinema de la Vall de Ribes (Joaquim Roqué i Eugeni Casals); Cineclub Associació cultural de Granollers (Ricard Caussa, Lambert Botey, Jordina Medalla, Lluis Bauxell, Marti Pujades i altres companys); Barcelona Espai de Cinema (Emma Fernández, Olga Iglesias i Julio Lamaña); Cineclub de Bigues i Riells (Joan Salvany); Cineclub de l’Ateneu Adrianenc (Agustí Gallart, Arcadi Auge i Francisco Pérez); Cineclub de l’Aula de Castellar del Vallès (Núria Juncadella); Cineclub Diòptria de Figueres (Rosa Llinàs); Cineclub Emmetcinats d’Abrera (Alexis Pérez i Magdalena Reches); Cineclub Igualada (Ricard Fuster); Cineclub Imatge 74 de Santa Coloma de Gramanet) Beatriz Patraca, Pedro Marin i Juan Vericat; Cineclub La Claqueta del Vendrell (Ignasi Forcada); Cineclub La Garriga (Roser Folguera i David Mas); Cineclub Manresa (David Torras); Cineclub Olot (Jep Costa – president de la FCC); Cineclub del Reial Cercle Artístic de Barcelona (Jordi Artigas); Cineclub Vic (Toni Carmona i Kiku Jiménez)

Altres persones assistents a les jornades:
Rosa Maria Ferrer (sòcia d’honor de la FCC i membre de la junta de la FCC); Francesca Prats (gestora de projectes de la FCC i membre de la junta de la FCC); Josep Maria López Llaví (soci d’honor de la FCC i membre de la junta de la FCC); Ginés Fernandez (soci d’honor de la FCC i membre de la junta de la FCC); Martí Porter (soci d’honor de la FCC i president de l’associació d’amics de Miquel Porter i Moix); Roser Aguilar, Carles Benpar i Ventura Durall (realitzadors de cinema); Aurora Moreno (Directora de promoció de l’àrea de l’audiovisual de l’ICIC); Meritxell Bragulat (Directora del Festival de cinema àrab i del mediterrani de Sant Feliu de Llobregat); Yolanda Viñals (programadora de documentals a casa Amèrica Catalunya).

MEMÒRIA DE LES ACTIVITATS

DISSABTE 15 de maig 2010
Roca Umbert: Fàbrica de les arts. www.rocaumbert.cat

Taula de treball: La nova llei del cinema i els cineclubs catalans. 11,00h - 13,30.- Matinal:

Reunits en una de les sales de l’espai Roca Umbert, vam rebre una molt bona acollida per part del cineclub de l’Associació Cultural de Granollers. L’alcalde de Granollers en persona, en Josep Mayoral, ens va rebre i ens va donar la benvinguda a la ciutat.

El lema general de les jornades era “Els drets del públic” i vam començar fent esment a la Carta de Tabor pels drets del públic, signada per més de 70 països i que és un marc fonamental per la lluita a favor dels drets del públic a tot el món. Aquest lema va planejar durant els dos dies de les nostres jornades.

La matinal de formació anava adreçada a fer un repàs exhaustiu a la futura Llei del cinema de Catalunya i com aquesta pot afectar als cineclubs així com planejar els nous reptes que la llei pot plantejar-nos.

Vam poder copsar con en el preàmbul de la llei, aquesta defensa tota una sèrie de valors i conceptes molt propers a l’àmbit cineclubista i al tipus de cinema que nosaltres defensem amb les nostres programacions: la difusió del patrimoni cinematogràfic, tant català com europeu; el cinema com a peça clau per a la conformació de les identitats a Europa; el foment de la cohesió social com a mitjà per a la comprensió entre els pobles; el dret de l’accés a la cultura cinematogràfica per part del públic o la necessitat d’una presència més forta de la nostra llengua (especialment en les còpies subtitulades). Compartim amb la llei aquests valors i pensem que és de just interès per a tothom que surti endavant.

El primer punt important de la llei pels cineclubs és que apareix per primera vegada, en l’article 3. “Definicions”, la definició de cineclub com “entitat sense ànim de lucre que s’autodetermina en els seus estatuts com a tal i que té l’objectiu principal de fomentar, difondre i promoure l’afecció i l’interès del cinema en totes les seves diferents manifestacions: projeccions, debats, conferències, cursos o publicacions.” Aquesta definició ens situa com a agents de la llei i per tant, interlocutors vàlids en tot allò que sigui la promoció i difusió del cinema en totes les seves vessants. Després de 80 anys d’existència, som a una llei del cinema a Catalunya. Vam estar d’acord en congratular-nos d’aquest fet.

Van aparèixer alguns dubtes com per exemple el referent al “Registre d’empreses audiovisuals de Catalunya” ja que diu la llei que “s’han d’inscriure al registre les entitats titulars de sales d’exhibició cinematogràfiques domiciliades a Catalunya que no tinguin la condició d’empresa”. Això planteja el dubte de saber si les sales de titularitat municipal s’han de registrar. El que queda clar és que per rebre els ajuts previstos en els fons de foment s’ha d’estar inscrit en aquest registre.

En l’article de la polèmica, el 18. “Garantia d’accés lingüístic”, vam estar d’acord en que els cineclubs defensen en la seva majoria la integritat de l’obra i el respecte per la versió original. Això sí, amb preferència pels subtítuls en català.

Un dels articles que ens proposa més dubtes i del qual necessitem tenir més informació és 24. “Creació i Gestió” en el que s’anuncia la creació de la xarxa concertada de pantalles cinematogràfiques de Catalunya. Aquesta xarxa, a la qual les sales cinematogràfiques es podran adherir voluntàriament, hauran de projectar cinema produït a Catalunya, de la Unió Europea, donant preferència a les còpies subtitulades al català i films d’altres països d’interès cultural i artístic. És prou clar que aquest tipus de programacions són les que nodreixen les nostres programacions i per tant, la xarxa de cineclubs de Catalunya podria veure’s beneficiada del fons creat per a la dinamització d’aquesta xarxa de pantalles concertades. Ara bé, falten dades per veure de quina manera ens podrà afectar. Seria una llàstima si aquesta xarxa no tingués en compte allò que els cineclubs mantenen a comarques des de fa ja tants anys mentre que cap exhibidor comercial s’atrevia a fer. Demanem doncs al Departament de Cultura i a l’ICIC sensibilitat en aquest punt i potenciar la xarxa de cineclubs en aquelles poblacions en les que estan establertes. Quedem que la FCC estarà atenta al desenvolupament d’aquesta xarxa i que informarà als cineclubs de tot allò que vagi succeint.

En la secció 5. “Foment de la difusió i la promoció de les obres i de la cultura cinematogràfica.” Apareixen els ajuts que poden beneficiar als cineclubs en la seva tasca, Sembla estar fet a la nostra mida en quant als criteris que s’han de seguir per beneficiar-se dels ajuts: atracció de nous públics, especialment el públic infantil i juvenil; difondre la cultura cinematogràfica a Catalunya a través de la xarxa de cineclubs (altre èxit del cineclubisme català); l’equilibri territorial de l’oferta cinematogràfica; la presència de la indústria cinematogràfica catalana i les obres produïdes a Catalunya o la difusió i promoció de la cultura cinematogràfica d’abast internacional. Aquest fons ens permetrà, com a agents de la llei, poder accedir a ajuts per tirar endavant els nostres projectes de difusió cinematogràfica a comarques.

Mentre anàvem debatent la llei va sorgir la qüestió de la digitalització del parc de sales. Si bé és cert que la llei parla tímidament de la modernització de les sales, no sabem molt bé com quedaran en aquests ajuts els projectors dels cineclubs. Ens fa por que quan arribi el salt al digital i no poguem accedir a còpies en 35mm, els cineclubs de Catalunya es vegin privats de l’accés a còpies. No s’hi val perdre la qualitat professional del 35mm per passar a DVD o blu-ray ja que aquests formats, domèstics, no donen la qualitat dels formats professionals. Pensem que els ajuts per la modernització han d’extendre’s a comarques a les sales dels cineclubs, siguin tant de titularitat municipal com privada.

També ens vam aturar en l’article 22. “Projeccions cinematogràfiques realitzades per les administracions públiques” on es va discutir sobre la titularitat de les sales dels cineclubs i de com podria afectar als passis dels cineclubs. Aquest article diu que “les administracions públiques que realitzin projeccions cinematogràfiques de caràcter gratuït o amb preu simbòlic no poden incloure en llur programació obres cinematogràfiques d’una antiguitat inferior a dotze mesos des de la seva estrena en sales d’exhibició...” Vam consensuar que un cineclub no és una administració pública, sinó una entitat sense ànim de lucre i que, per tant, la seva activitat quedaria fora d’aquest article.

Després de dues hores de treball finalitzem aquesta primera taula de formació amb l’encàrrec per part dels cineclubs d’estar amatents a l’aprovació de la llei i al text definitiu que encara pot ser diferent del que avui presentem.


16,15.- Assemblea General de la Federació catalana de cineclubs.
Espai Roca Umbert

L’Assemblea general de la FCC és desenvolupa normalment. Es fa un repàs de la memòria de les activitats del 2009 així com de la memòria econòmica. Hi haurà un resum en profunditat en l’acta de l’Assemblea que els cineclubs federats rebran puntualment.



18,30h.- Trobada dels cineclubs amb tres directors catalans amb el tema “Relació del director amb el seu públic”.
Espai: Museu de Granollers
Amb la presència de Roser Aguilar (Lo mejor de mi); Carles Benpar (cineastes contra magnats) i Ventura Durall (El perdón i Las dos vidas de Andrés Rabadán). Modera la taula Josep Maria López Llaví, soci d’honor de la FCC.

Roser Aguilar: Després d’estudiar periodisme a la UAB, entra a l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya), formant part de la primera promoció de la nova escola de cinema. S’especialitza en Direcció i completa els seus estudis amb cursos de guió amb Fernando Trueba i Joaquim Jordà, de direcció amb Bob McAndrew i Juan José Campanella i de fotografia amb Manolo Laguillo, Antonio Corral i Pepe Baeza. Amb la seva pel•lícula “Lo mejor de mi” va ser presentada amb gran èxit de públic i crítica al prestigiós festival de Locarno on l’actriu protagonista del film, Marian Alvarez, va guanya el premi a la millor actriu.

Ventura Durall: Dedicat durant anys al documental “Hablemos del documental” (2002) o “Isla negra, illa blanca” (2004), el director ha realitzat un díptic important i fascinant sobre la figura de Andrés Rabadan, tristament recordat com l’assassí de la ballesta. De la relació personal entre els dos ha donat fruit una experiència singular; el documental “El perdón” i el film de ficció “Las dos vidas de Andrés Rabadán”.

Carles Benpar: La seva passió pel cinema el portà a realitzar el seu primer llargmetratge, Soplo de esplendor/La sombra de los gigantes(1973), durant un període de cinc anys. Després de la paròdia El jovencito Drácula (1975), ha dirigit els films policíacs De mica en mica s'omple la pica (1982) i Escapada final (1983), La veritat oculta (1987) —segons relats de Pere Calders—i el film d'aventures Capità Escalaborns (1989). També ha dirigit els documentals Cineastes contra magnats (2005) Goya al millor documental, Cineastes en acció (2007) i Al final de la vida (2008). Ha publicat els llibres Nicholas Ray (1986) i Cineastes contra magnats (1991).

Vam poder gaudir d’una trobada amb tres directors catalans amb els quals vam reflexionar sobre la seva relació amb el públic. Va aparèixer la importància de la crítica en la percepció del públic del cinema català i espanyol així com de les dificultats de promoció dels films que tenen poc temps per arribar al públic. Es va poder constatar la importància dels cineclubs en la difusió d’un tipus de cinema d’autor a comarques i com és d’important la tasca de formació del públic que fan els cineclubs com a garant de la creació artística. Un públic format està més preparat per a un cinema d’autor, més exigent en el conveni entre creador i públic.

22,30h.- Cinema musicat en directe. El rostre pàl•lid de Buster Keaton, pel december quintet. Espai juvenil El Gra. Plaça de l’església, 8.

El rostre pàl•lid de Buster Keaton
DECEMBER QUINTET
Aquest grup de jazz va néixer l’any 1996 amb formació inicial per piano, clarinet i saxo (December Trio) dins dels grups de cambra de l’Aula d’Ensenyaments musicals d’Argentona. L’any 1999 el grup passa a ser Quartet amb la incorporació de la bateria i participa al Festival Internacional de Música de Granollers precedint l’actuació de Lluis Vidal Trio. Amb aquesta formació ha participat en diversos festivals i mostres musicals. Fou l’any 2002 en que passa a ser December Quintet amb la incorporació del contrabaix. Recentment ha tornat a participar al Festival Internacional amb la projecció de El Rostre Pàl•lid i ha estrenat l’espectacle Gospel Songs for Children en col•laboració amb 60 cantaires del Cor Jove del Col•legi Jardí i el Cor Infantil Amics de la Unió. Vinculats a l’ESMUC, han participat en activitats escolars al Vallès Oriental i al Baix Llobregat.

Formació:
Roc Sala, piano
Nil Villà, saxo alt
Gabriel Amargant, clarinet
Xevi Matamala, bateria
Nicolàs Cabrera, baix elèctric

La pel•lícula El rostre pàl•lid és un clar exemple de comèdia muda en la qual la gestualitat dels personatges ens mostra tot allò que l’espectador necessita saber per entendre la pel•lícula. La música composada per December Quintet, que barreja diferents estils de jazz (latin, swing, be bop, ragtime, etc.) intenta aconseguir el mateix objectiu: millorar la comprensió de l’argument i augmentar les emocions de l’espectador marcant els cops d’efecte del film i destacant els sentiments dels personatges. La música, doncs, està composada especialment per aquesta ocasió, recuperant, així, l’ofici dels músics de principis del s. XX.
L’espectacle consta d’una primera part on els membres del grup ens faran una petita presentació dels instruments i de la pel•lícula, així com de les funcions de la música al cinema mut, la idea del leitmotiv, etc. En la segona part es projectarà el film mentre el grup interpreta la banda sonora en directe.

Organitzat pel cineclub de l’Associació Cultural de Granollers, la projecció d’aquest film curt de Keaton va ser una sorpresa molt agradable per a tots els presents que omplíem la sala El Gra. El quintet va fer una presentació molt didàctica dels diferents instruments que participen de l’espectacle així com dels diferents leit motifs que cada instrument atorgava a un dels protagonistes o escenaris. Tot portat amb molt bon humor, després es va projectar el film musicat en directe amb to jazzístic amb una qualitat musical impressionant. Una sessió digna de ser portada a altres cineclubs.



DIUMENGE 16 de maig 2010
Espai: Roca Umbert: Fàbrica de les arts.

Taula de treball: Formació i captació de públic

11,00h – 13,30h .-

Vam partir d’unes preguntes prèvies que ens permetessin discutir entre tots de com podem fer per fidelitzar el nostre públic i si és possible guanyar-ne de nou. Aquestes van ser les preguntes de partida:

• Com fem per portar nous públics a les nostres pantalles?
• Com fidelitzem el que ja tenim?
• Com accedim a un públic jove?
• Campanyes de màrqueting i promoció. Quines?
• La utilitat de les enquestes. Les tenen?
• Preu? Condiciona l’assistència del públic?
• Programació que pot ajudar a portar més públic
• Com es pot fer per portar públic de les activitats extraordinàries a les regulars?
• Com es pot fer per tal el públic es senti part d’un projecte comú, el del cineclub?
• Quines són les coses que el públic agraeix i que farà que torni a una sessió del cineclub?
• Com es pot fer per portar públic des d¡altres activitats: teatre, arts escèniques,... al cineclub?

A partir d’aquestes idees generals vam començar una roda d’intervencions:

El cineclub dels amics del cinema de la capital del Cava ens va explicar un projecte de producció d’un curtmetratge amb una ONG amb la projecció del qual s’havien acostat a públics infantils, a través de projeccions en escoles i en diferents ciutats com Gavà, Celrà o Perelló. En aquestes sessions es recullen diners que van al projecte solidari en el qual nens catalans i d’altres països es converteixen en directors de cinema.

El cineclub Vic també comenta que projecten curtmetratges que fan que vinguin persones que no són el públic habitual del cineclub, Aquests curts estan rodats per entitats veïnes. És una mostra més de col•laboració amb altres entitats per crear sinergies entre associacions i públic.
Per donar-se a conèixer entre els joves de Vic van projectar la mateixa pel•lícula que la sessió habitual a joves de 2on de batxillerat de 17/18 anys. Donada aquesta experiència el cineclub manifesta la necessitat d’acostar-se als àmbits escolars i educatius no tant sols per donar a conèixer el cineclub, sinó per formar cinematogràficament un públic que podria ser en un futur també el del cineclub.
En quant a la programació comenten la importància de seguir una línea estable. Com per exemple portar les noves pel•lícules de directors coneguts en el cineclub. Això porta gent a la sala ja que la gent està atenta als nous films d’aquests directors.
També treballen en regals per a socis, sessions especials per a socis,...

El cineclub La Garriga està reprenent la seva activitat després d’un espai de temps amb poca activitat. Plantegen que la seva mostra de cinema anual està plantejada per oferir una oferta molt heterogènia que pugui interessar al màxim de públic possible. Per exemple, expliquen que enguany faran un bingo de bandes sonores i frases famoses que ja l’any passat va tenir molt d’èxit. Habitualment treballen amb altres entitats. El cineclub patrocina una de les sessions que programa el cinema Alhambra, que és la sala comercial de La Garriga.
Dues vegades l’any munten una paradeta amb un concurs de fotogrames. Això els hi permet fer conèixer el cineclub a la gent de La Garriga.

El cineclub de Bigues i Riells ens explica que és important tenir persones que puguin fer captació de socis en els llocs idonis. I així explica que en 4 de les botigues més importants del poble, les botigueres, que són sòcies del cineclub fan campanya per augmentar el nombre de socis amb força èxit.

El cineclub Manresa ens explica tota una sèrie de propostes noves i un petit fracàs. Treballen molt amb altres entitats, que paguen la pel•lícula. El cineclub s’ocupa de posar la sala.
El cineclub han intentat fer campanya entre els joves manresans. Per exemple amb ofertes si venen tres joves junts. Es demanava a canvi el correu electrònic per fer una base de dades de contactes. Però comenta que ha portat moltes complicacions i reflexiona que no és tant el preu de la col•laboració per assistir a una projecció com les ganes que es tinguin d’assistir el que porta o no públic a la sala del cineclub.
També van programar curtmetratges abans de cada projecció del diumenge amb materials produïts a Manresa: curts, videoclips,... Però els joves no es quedaven a la projecció del llarg de després. També van patir amb la qualitat de projecció ja que els curts no s’acabaven de veure bé i això suposava que els joves es sentien decebuts de la projecció. Han de tenir un projector de més qualitat per realitzar aquestes projeccions.
Comenta el cineclub que fer una programació basada en la cinefília dels membres de la junta és un error. S’ha de programar pel públic i això fa que s’hagi de programar de vegades films més convencionals.

El cineclub Diòptria de Figueres fa especial esment a la seva col•laboració amb l’Escola Oficial d’idiomes. L’EOI paga la pel•lícula i l’entrada és gratuïta per a tothom. La sala s’omple d’estudiants que volen veure la peli en VOSE.
També comenten la seva col•laboració amb el festival de jazz on accedeixen a gent jove.
En quant a la publicitat fan un repartiment de la seva programació en bars on hi ha un públic susceptible de ser públic de cineclub.
Una iniciativa molt interessant es dona amb el grup de teatre de petit format. El grup de teatre anuncia les seves funcions en les sessions de cineclub i viceversa. Això permet un moviment de públic d’un espectacle a altre.

El cineclub amics del cinema de la Vall de Ribes de Freser ens explica la seva experiència en la gestió del cinema de Ribes després que tanqués per la jubilació del propietari. Per captar socis van fer la campanya “Jo soc soci. Tu no ho ets encara?! I ara ja són més de 200 socis. Entre les categories de socis tenen la figura de “soci empresa”. Són empreses que reben algunes invitacions i publicitat en format diapositiva a canvi d’una quota més elevada que la del soci normal.
També tenen “La tria del soci” on proposen tres films als socis per tal que escullin un que es programa pel cineclub. En aquest sentit d’atenció al soci tenen també el “Dia del soci”.

El cineclub de l’Associació cultural de Granollers amb els quals celebrem els seus 60 anys. Les quotes dels socis no serveixen únicament pel cineclub sinó per totes les activitats de l’Associació Cultural.
Des del 2008 van decidir incrementar les sessions per arribar a més públic i ara tenen tres projeccions setmanals: dos els divendres i una diumenge, sent aquesta última la sessió amb més afluència de públic. Valoren positiu deixar un dia entre les projeccions ja que això pot facilitar el boca-orella i la gent pot recuperar el film diumenge.
Reflexiona el cineclub sobre el fet que s’ha de vigilar de no baixar el llistó a nivell de programació i ser exigents en quant a la qualitat dels films presentats. Pensen en destinar un altre dia de la setmana a programar films més arriscats.
Hi ha ofertes especials per diferents tipus de socis: menors de 25 anys, socis que comparteixen domicili,...
Finalment consideren molt positiu en la recepció del públic poder tenir el director present en la projecció ja que ve molta més gent. Ho havien deixat de fer i ara ja fa uns anys que han recuperat la fórmula que esdevé un èxit.

El cineclub Igualada comença assenyalant la importància de no renunciar a la qualitat en la programació per no perdre el públic fidel a les sessions de cineclubs. Això també implica estar molt a cas del que es programa als cinemes comercials de la comarca i posa per exemple el cas de “En tierra hostil” que els cinemes comercials no havien fet i que ells van programar.
Per combinar programacions per a públic més ampli i apostes més arriscades, el cineclub programa en DVD en una sala petita programació molt més radical.
Per intentar arribar al públic s’envia per mail una fitxa de la pel•lícula. El contacte per mail és el que funciona millor.
Com a tasques pendents en la recerca de nous públics han d’anar als instituts i ales escoles d’idiomes.

El cineclub Adler de Lloret de mar anuncia que tindrà una nova sala a partir d’aquesta tardor el que obre noves possibilitats pel cineclub. Actualment treballen pel proper cicle de cinema llatinoamericà “a la fresca” que projecten a una cala a la platja de Lloret.
Insisteix que s’ha de cuidar molt el tracte amb el públic i les condicions de la projecció: sala confortable, bona qualitat de projecció i so. Lliurar en ma el full de sala,...
En quant a les col•laboracions amb altres entitats, es manifesta una mica crític. De vegades és difícil el tracte ja que els films que proposen les entitats no són de prou qualitat artística. També sobre el tema d’aprofitar el tema del cinema parlat en català de cara a les persones que volen aprendre’l, de vegades el català que es parla a les pel•lícules és poc normatiu o es parla ben poc i això fa que l’experiència no sigui bona.
En quant a la promoció per arribar al públic subratlla la importància de parlar directament amb els botiguers per tal incloguin la programació dins les botigues. Això els hi funciona bé. També buscar la complicitat amb els mitjans de comunicació locals: radio, premsa i Tv que de vegades no tenen continguts i que el cineclub pot omplir amb la seva programació.

El cineclub Olot ens explica la importància de la programació per atreure al públic a les sales dels cineclubs. Comenta la diferència entre programar en una sala comercial (abans) i en un espai municipal com el teatre (actualment). Comenta que quan ho feien als cinemes sempre tenien un espectre de públic més gran ja que recollien públic general que anava al cinema. En el teatre el públic és més militant, més cineclubero.

El Barcelona espai de cinema esmenta la importància de les xarxes socials com facebook encara que algú matisa que tampoc és sinònim d’arribar al teu públic ja que facebook és una xarxa mundial i molts dels que poden seguir les informacions no viuen a la mateixa població. Per altra banda es fa esment al tracte amb el soci. En el cineclub es fan activitats més socials de cara al soci: sortides a festivals, exposicions, aspectes aquests que poden generar un sentiment de pertinença més fort cap al cineclub.

El cineclub Vilafranca ens va fer arribar els seus comentaris per mail. Captacio de socis: pel cineclub és la part mes important perquè tenen una subvencio petita de l'Ajuntament i tenir una massa social suficient els permet assegurar que poden fer cinema de setembre a juny-juliol. En 4 anys han passat de tocar fons amb 80 socis a tenir-ne uns 145. El seu objectiu es arribar als 150 l'any vinent.
Que fem per captar socis:
- campanya anual explicant els avantatges de fer-se soci
- carnet de socis amb avantatges culturals
- novetat d'aquest any, les Estrenes recomanades: seleccionen bones pelis que arriben a Vilafranca pel circuit comercial (Woody Allen, La cinta blanca, The road) i arriben a acords amb els cinemes comercials perquè els socis puguin veure la peli gratis ensenyant el carnet de cineclub. El cineclub finança el cost de l'entrada (que intenten que sigui el 50%), però ho consideren una bona inversió de cara a captar socis. Els hi funciona molt be. El problema es trobar l'equilibri i dosificar molt les estrenes per no morir d'èxit.
- ofereixen la Mostra de Curtmetratges de manera gratuïta pels socis
Captació de simpatitzants: en aquest sentit la seva estratègia és molt clara: tot simpatitzant de CCV és un soci en potència, per tant sempre que s’envia informació s’explica les avantatges de fer-se soci. A més també s’intenta fer esdeveniments especials per captar l'atenció de més públic potencial. Per exemple, la projecció de "Estómago" va anar acompanyada d'un tast gastronòmic.

Acords amb entitats i patrocinadors: com molts altres cineclubs, intenten arribar a acords amb entitats per a programar conjuntament títols. També és una manera d'obrir-nos a nous públics. Per exemple, tenen convenis estables amb els Castellers de Vilafranca o amb el VINSEUM, el Museu del Vi de Vilafranca.

Finalment alguns comentaris sobre la importància que el cineclubs s’acostin a les escoles i als instituts.

14,00h.- Dinar i Nomenament del nou soci d’honor de la FCC in memoriam Esteve Sala Cortés, mestre i ànima del cineclubisme granollerí. Restaurant Anònims. C/Miquel Ricoma 57

Durant l’animat dinar de germanor es va aprofitar per a reconèixer la tasca d’un dels més importants cineclubistes de Granollers, l’Esteve Sala, desaparegut fa uns anys però que ha deixat empremta en les noves generacions de cineclubistes granollerins. Com va dir en Ricard Caussa en nom del cineclub de l’Associació Cultural de Granollers, l’Esteve Sala va ser el mestre de tots ells. L’Esteve Sala, químic de formació, va ser des de la pedagogia que va exercir la seva personalitat dins el cineclub, on es va preocupar per fer arribar el cinema com a art a les joves generacions. Aprofitant l’acte, la família d’Esteve Sala va fer lliurament d’unes caixes amb fitxes que els adolescents dels anys 70 realitzaven en clau cinematogràfica en diverses activitats del cineclub. El nostre president, en Josep Costa va realitzar un breu parlament per comentar la importància del reconeixement de la tasca dels cineclubistes que, a nivell local, van aportar tant al moviment cineclubista català.



18,30h.- Projecció dels curtmetratges guanyadors del premi Miquel Porter i Moix en els festivals i mostres de cinema organitzades per cineclubs. Amb la presència d’alguns dels directors.
Espai: Museu de Granollers

I com a fi de les nostres jornades cineclubistes i amb col•laboració amb l’Associació d’amics de Miquel Porter i Moix es realitzà un passi dels curtmetratges guanyadors del premi Miquel Porter i Moix atorgat per jurats cineclubistes en els festivals i mostres de cinema organitzades per cineclubs.

Els curts que es projectaran són:

• La escombreta coronada del grup “Expresarte”. Guanyadora a la MACCA 2008 (Mostra de curtmetratges de Cassà de la Selva) Cineclub 8 ½
• Tot una vida d’Isabel Fernández, Guanyadora a la MACCA 2009 (Mostra de curtmetratges de Cassà de la Selva) Cineclub 8 ½
• Enterrat(s) d’Àlex Lora, guanyador al 5è festival de curtmetratges de Celrà 2009. Cineclub 2001.
• Before Nighthawks de Josep Calle, guanyador al Festival Julius 2009. Cineclub Vic.
• El plaer de la mirada, de Vicenç Viaplana, guanyador a la mostra Cineastes de Granollers 2009. Cineclub Associació Cultural de Granollers.

Les imatges a http://www.flickr.com/photos/federaciocatalanacineclubs/sets/72157624077777008/

Més, sobre...: jornades cineclubs , granollers
Últimes Notícies
Apunta't a les nostres newsletters
LES NOSTRES IMATGES

Trobada de programadors de cineclubs. Vilafranca del Penedès. 18.06.2016



PRESENTACIONS, CURSOS I TALLERS 2016